Convalescència

El quadre que il.lustra aquesta notícia es titula "The Convalescent", i és del pintor impressionista nordamericà Willard Metcalf.
I amb ella vull començar a explicar què he fet aquesta darrera setmana que m'he quedat a casa per intentar curar una bronquitis aguda.
Des de les 8 del matí que marxaven l'Anna i els nens fins a les 6 de la tarda que arribaven, són aproximadament 10 hores diàries de solitud. Per a alguns això podria ser una tortura considerable, però la veritat és que jo n'he gaudit (cal dir que el meu era un "mal amb salut": no podia estar 6 hores diàries forçant la veu davant de 25 alumnes, però a casa, calladet i tranquil.let, podia anar fent de tot).
He anat fent algunes cosetes de l'escola (corregir, avançar temes...), he escoltat molt la ràdio, he escoltat alguns discos que feia moooolt temps que no havia escoltat (Jeff Buckley, Mark Knopfler, Madredeus, Lluís Llach...), he passat llargues estones davant de l'ordinador, però voldria destacar alguns petits plaers recuperats o descoberts:

1.- Un d'ells sonarà molt estrany i, de fet, no sé si és ben bé un petit plaer, però si que ha estat una satisfacció. He deixat neta la post de planxar!
Tothom sap com costa tenir al dia aquesta tasca domèstica. Amb dos nens, les rentadores es fan una darrera l'altre i inevitablement el ritme de planxar sempre és més lent que el de la roba que va arribant. Al vespre algun dia es va planxant una part, però mai no s'acaba de fer net. I l'endemà hi torna a arribar més roba....
Doncs jo aquesta setmana, amb tot el dia per davant, he anat avançant mica a mica fins que m'han quedat aquelles coses que sempre es van deixant fins que realment les tornes a necessitar (la camisa de caramelles, la dels casaments...). I també aquestes les he fet i... he arribat a veure de quin color era la post de planxar!

2.- He llegit!!! Justament quan parlava de l'allau de llibres que omplien la meva tauleta de nit, aquests dies he pogut gaudir del plaer de llegir. I en les millors condicions. He llegit i assaborit el llibre en que Lluís Llach mostra i explica la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol. Un llibre que parla d'amistat, d'amor i del procés compositiu que van compartir aquests dos artistes en diverses col.laboracions. I fer-ho còmodament assegut al sofà, amb llum natural i música de Madredeus de fons... i fins i tot en alguna ocasió quedant-me adormit en aquestes plaents condicions... Fantàstic!

3.- He redescobert el plaer trapella de jugar amb els enigmes lingüístics. A l'estiu els vaig descobrir per primer cop (T'enigmes?) però després d'una passada fugaç ho vaig deixar. Ara aquests dies hi he tornat a treure el cap i mica a mica vaig començar a inventar-me enigmes (és molt divertit!) i a penjar-los. La gent del fòrum (són uns cracks!) me'ls contestava de seguida i mica a mica jo també vaig començar a endevinar-ne alguns. I m'hi he anat enganxant. En aquests dies m'he inventat uns 60 enigmes i no em resisteixo a posar-vos-en uns quants per si algú té ganes de jugar-hi (el número entre parèntesi és el número de lletres de la paraula que heu de buscar).

• Conjunt de veus que bateguen a l'uníson (3)
• Per a alguns només és una fracció d’un tot, però per a molts és un moment tan important en la vida que mereix entitat pròpia. (4)
• Toc d’atenció per a la Tercera Edat. (4)
• Busca una lletra per deixar de ser boig i passar a ser un heroi d’aventures marineres. (5)
• La noia dels Urals és ardent com un volcà (6)
• No sé pas si ens en sortirem perquè na Margalida se la vol posar pels braços i jo pel peu (6)
• Cada cop que s’ensorra un castell, estalviem en calefacció. (6)
• Va d’una banda a l’altra pregonant que t’has engreixat (7)
• Sentiment negatiu envers les coses barates. (9)
• Tu creus que és una cosa esporàdica, irregular i gairebé màgica. Jo crec que si no ho fessis constantment et moriries. (10)

I així he passat la meva convalescència. I dilluns ja torno a la normalitat amb tot el que té de bo i de dolent.
Tanquem el parèntesi!