Allau

M’agrada llegir però tinc molt poc temps per fer-ho. Això provoca que de tant en tant se m’acumulin les lectures a la tauleta de nit. Ara mateix estic en un punt que la muntanya de llibres comença fer equilibris precaris i temo que d’un moment a un altre provoquin una allau…
M’explico:

Per les vacances de Nadal m’havia posat al dia i vaig decidir que agafaria PA NEGRE (Emili Teixidor) per rellegir-lo ja que crec que en el seu dia no el vaig gaudir tant com podria fer-ho en aquell moment. Llavors amb poc dies de diferència em van arribar: L’ALTRA VEU (Josep Fàbrega), LES HORES VIVES (Josep Fàbrega) i ES PERD EL SENYAL (Joan Margarit).
A continuació vaig demanar a la comanda mensual del Cercle de Lectors QUÈ ÉS EL CÀNCER I PER QUÈ NO HEM DE TENIR-LI POR (Salvador Macip). Vaig començar de manera simultània alguns d’aquests llibres però tot va quedar paralitzat per una punta de feina que em va deixar setmanes sense llegir.
En aquestes em trobava quan van arribar el meu sant i el meu aniversari (15 dies de diferència) i entre els regals van caure uns quants llibres: la Rat em va regalar CANALLADES (Raquel García), el Pablo i la Violeta DELENDA EST HISPANIA (Albert Pont) i el Josep i la Mª Dolors UNA FAMÍLIA EXEMPLAR (Genís Sinca). Els vaig fer lloc a la tauleta de nit i vaig seguir sense llegir-ne cap amb regularitat i no per falta de ganes.
Pocs dies abans de Sant Jordi es van presentar 2 llibres d’autors calderins. En EL SENYOR DE CALDERS (Sergi Pich) hi havia col•laborat en la campanya de micromecentage que va fer possible la seva publicació. I de QUINZE ESTIUS I UNA HORA INCERTA (Ton Armengol) ja us en vaig parlar en una notícia recent.
I per Sant Jordi l’Anna em va regalar ESTIMAT MIQUEL (Lluís Llach) i jo em vaig autoregalar EUROMALSON (Aleix Saló).
Dos dels llibres que ella s’està acabant de llegir també passaran per la meva tauleta de nit abans d’endreçar-los a la biblioteca: NO SÉ ON ÉS EL LÍMIT, PERÒ SÉ ON NO ÉS (Josef Ajram) i LA FORÇA DE L’ÀNIMA (Mª Josep Pazos i Anna Vilajosana).
I aquest cap de setmana hem rebut el que havíem demanat en la comanda del Cercle: DE SOBTE TRUQUEN A LA PORTA (Etgar Keret).

“Que el llegir no et faci perdre l’escriure!” és una frase que crec que ja havia comentat alguna vegada en aquest bloc perquè a mi justament em passa el contrari: l’escriure em fa perdre el llegir.
Bé, si no acaba produint-se l’allau, en les properes setmanes aniré posant fil a l’agulla i amb els dies més llargs i calorosos aniré assaborint aquestes lectures.
I així podré fer lloc per anar-ne encabint més i més i més...