Per als lectors

L'any passat vaig mantenir una mitjana de 10-11 notícies cada mes.
Aquest any vaig començar mantenint les 10 notícies mensuals, però a mesura que avançava l'any la feina m'anava ofegant i el mes passat ja em vaig quedar només en 9, incapaç de fer-ne una més per mantenir els 10.
Aquest mes la cosa encara ha anat pitjor i acabaré el mes només amb 7, tenint en compte que faig aquesta a última hora.
I em sap greu...
Ja sé que no en tinc cap obligació... Ja sé que ningú no m'ho retreurà... Però estava tan orgullós de la regularitat del meu bloc... Orgullós que cada 3-4 dies algú podia entrar-hi i trobar-hi un nou contingut... I ara penso que aquells lectors que tenia deveu entrar i deveu pensar: "Vaja, encara hi ha la mateixa..." i això farà que ja no mireu el bloc tan sovint...
I això que tinc idees per escriure i temes recollits en una llibreta: sobre els números, sobre Rubianes, sobre Charlot, sobre educació, els darrers llibres i còmics que m'he comprat (tot i que no tinc temps de llegir-los)...

En fi, ja sé que no calia, però tenia ganes de verbalitzar aquestes sensacions i adreçar-me als lectors per dir-vos que no defalliu, que quan passi aquesta punta de feina tornaré a escriure amb més regularitat i que espero que em feu confiança, que us segueixi trobant per aquí i que l'espera valgui la pena...

Petons de colors!

Relació de baixes

Avui fa una setmana que no he escrit a aquest bloc.
Deu fer unes tres setmanes que no vaig al gimnàs. I més setmanes que no vaig a cap concert.
Mesos que no llegeixo un llibre amb una certa continuïtat. I més mesos que no tinc una estona per tocar la guitarra...
En els darrers mesos només he escrit algun poema de manera molt esporàdica i maldestre. Dormo més aviat poc...

De lluny se senten els exèrcits dels Informes de Final de Curs que es van acostant inexorablement. De moment només llencen canonades disuassòries però sé que aviat començaran a caure les bombes més a prop. I mentrestant escamots de la Feina de Casa fan incursions diàries que sempre causen baixes entre els nostres.

La infermeria darrerament està molt sol.licitada. Va caure el Xep amb problemes respiratoris, l'Ona amb la varicel.la i l'Anna va resistint però entre l'estrés, els nervis i una sinusitis rebel tampoc no està al cent per cent.
Els que quedem hem de multiplicar-nos per arribar a tot arreu i de moment mantenim la línia de defensa, però ens està costant cada vegada més esforç.
A vegades ens arriben rumors esperançadors... Diuen que darrere les muntanyes de Juny es van acostant els exèrcits de les Vacances d'Estiu i que ens salvaran. Això fa que ens animem els uns als altres i reunim les forces per resistir fins aquest dia ja proper en que podrem cantar victòria.
I llavors pensem en tots els que han anat caient pel camí:

• l'Energia, que fa dies que no s'aixeca del llit i no para de gemegar...
• el Somriure, que va quedar una mica trastocat i tot i que s'esforça per mantenir les aparences, en realitat tothom sap que està feble i fràgil...
• el Seny i la Salut mental, amb ferides de metralla que els molesten cada dia més i els dificulten els moviments normals del dia a dia...
• les Hores de Son, perdudes en el fragor de la batalla i mai prou plorades...
• la Calma, presonera dels Nervis, que només de tant en tant dóna senyals de vida i espera que la rescatem...
• la Creativitat, que va perdre les cames en l'explosió de les Carretades de Feina i espera que el futur li proporcioni unes bones pròtesis per poder tornar a caminar...
• la Capacitat de Gaudir de les Petites Coses que en una explosió d'Estrés i Saturació va perdre la vista i només espera una operació miraculosa que li torni la visió...
• el Temps lliure, segrestat per la organització terrorista Feina i Obligacions que ha demanat un rescat inasumible i no ha donat mai cap prova de vida del seu segrestat...

I el seu record ens esperona a aconseguir l'objectiu de resistir, esperar que passi aquest mal moment i poder tornar a un període de Pau, Tranquil.litat i Felicitat. Aquesta és l'esperança que ens ajuda a mantenir la lluita del dia a dia, allò que ens dóna forces per aixecar-nos cada dia i, malgrat les dificultats, enfrontar-nos novament a l'enemic. Amb les mateixes escasses armes del dia anterior, però amb la secreta il.lusió que, si som capaços de resistir i perseverar, un dia vencerem.
I llavors somriurem, contents i feliços d'estar perdent el temps...

D'esquena a la neu

Ahir al vespre vaig sortir un moment al balcó a espolsar les estovalles.
Feia una nit fantàstica!!
No feia gens de fred, hi havia molta claror per les dimensions de la lluna i un silenci tebi convidava a agafar una cadira i quedar-s'hi una bona estona a gaudir d'aquella pau per asserenar l'esperit...
Però jo havia de fer gestions per poder portar l'Ona al metge l'endemà (em sembla que ha agafat la varicel.la), havia de rentar plats, havia de planxar, havia de corregir exàmens... I vaig tancar la porta del balcó i tot el que em convidava a quedar-m'hi per dedicar-me a altres coses que en aquell moment eren molt menys estimulants.
I vaig recordar un poema que vaig escriure anys enrere que es titula "D'esquena a la neu" que sempre m'ha provocat una gran tristor per la sensació de renúncia i derrota que transmet.
Aquí us el deixo. Ja que no tinc temps per posar-me a fer grans escrits, almenys de tant en tant en puc repescar algun d'antic ("...sols aspirar a no desaparèixer...")
Espero que us agradi:

D’ESQUENA A LA NEU 
Fora queia la neu i dins plorava
l’infant rebel que em guia i m’impedeix
que pugui arribar a ser del tot adult. 

Fora queia la neu i dins plorava
una veueta trista i llastimosa,
laments incomprensibles per tothom. 

Fora queia la neu i jo m’estava,
amb totes les finestres ben tancades,
a dintre de la casa, treballant,
d’esquena a la nevada.

Per riure una mica

L'altre dia vaig trobar a "El espejo lúdico" (com tantes altres vegades...) un enllaç molt interessant a una plana que es diu "HUMOR TONTO PARA GENTE INTELIGENTE". És d'un il.lustrador amb molt sentit de l'humor. Es diu Eduard Fortuny i en aquest bloc es dedica a il.lustrar jocs de paraules. Alguns són més forçats però n'hi ha de molt ben aconseguits i... segur que en trobeu algun que us arrenca un bon somriure. Us en deixo alguns dels que més m'han agradat i... vosaltres mateixos.

Obeses: descoberta musical

No sé si una flor farà estiu. De moment només n'he escoltat aquesta cançó.
Però ha estat com una alenada d'aire fresc. Un impacte sonor.
Té una sonoritat diferent, barreja rock i lírica amb passatges de blues (algú els ha buscat punts de contacte amb els "Queen" i potser també podem trobar-hi una retirada amb aspectes de "La Trinca").
És un recitat vertiginós i molt agut amb molts ecos de les segones veus. La lletra juga amb l'ambigüitat i l'enginy. I l'actitud del grup és provocadora i autosuficient.
Potser només serà una flamarada però m'ha agradat i aquí us la deixo.
El grup es diu "Obeses" i la cançó "El tocador de senyores".
Us deixo la lletra i la música i ja em direu què us sembla.


EL TOCADOR DE SENYORES (Obeses)Uh! Dolces senyoretes,
uh! no sigueu estretes, doncs,
qui us voldrà tocar?
Sols el Tocador de belles senyoretes
seques o ben rodonetes.

- No hi ha res millor...
- Si el que busques és passió...
- Que les mans del tocador.
- Perfumades! - Quina olor!

Uh! Grata companyia,
ideal per l’alta burgesia com cal.
Qui us ensucrarà?
Sols el Tocador de rossa refinada,
morena, o bé pastanaga.

Toca, sempre toca,
perquè tira quan no toca,
d’oca a oca sempre toca el Tocador.

Rimel, llapis d’ulls i coloret,
un bon pintallavis i un barret.
Per a servir senyores!
Qui vol un massatge relaxant
o el servei complet d’un bon amant?
Quan no el tens, l’enyores!

Si el cul us penja per darrere
i us manca carn a la pitrera,
no patiu! Ell té l’ull molt viu.
Amb el bisturí, sí!
No hi ha qui l’aclapari, no!
Té les mans d’un mercenari.

Toca sempre toca...

Com la bruixa de la Blancaneus, (mirallet, mirallet)
et dirà que “els ulls més dolços són els teus, nena!”
Per a servir senyores!
Qui vol un perfum ben excitant?
Feromones amb un toc extravagant.
Quan no el tens, l’enyores!

Toca, toca, toca, Tocador!...
Rimel, llapis d’ulls i coloret...

I arreu del món, arreu d’aquest univers tan inhòspit i tortuós, sigui on sigui, per més dificultats que pugui suscitar l’accés a l’indret més remotament inimaginable, sempre que una senyora necessiti ser tocada, sempre!,  únicament haurà de cridar amb veu clara i concisa al Tocador de Senyores, i en qüestió de segons serà allà per servir-la.

Rímel, llapis d’ulls i coloret…
Toca, Tocador. 

Segones veus

Segurament em ve de la meva breu i humil època de cantar en públic amb els NÀUFRAGS. Érem dos: dues veus i dues guitarres. I una de les poques possibilitats de donar color a les cançons era posar-hi segones veus. Un dels dos cantava la melodia original i l'altre hi feia una melodia diferent que la complementés i fes el conjunt més interessant i agradable a les orelles.
Llavors, quan escoltava una cançó a la ràdio em fixava en les diferents capes que acostumen a formar la totalitat de la música i vaig anar aprenent a concentrar l'atenció i l'oïda de manera que pogués captar els diferents matisos de cada veu o fins i tot diferents detalls dels diferents instruments.
Jo no sóc pas músic i per tant no us penseu que sigui un exercici de gran dificultat. Penso que només calen les ganes i parar bé l'orella. Home! Sempre va bé algun exercici guiat en que et vagin dient "Sents el baix com va jugant per sota?". I llavors t'hi fixes i... sí, sí... és veritat!!! Bum-bum-bum bum bum-bum... I mica a mica ets més capaç de copsar diferents detallets que passaven inadvertits: un cor de veus que feia de subtil coixí melòdic, el repic juganer dels plats de la bateria, una línia de baix que va repetint una frase hipnòtica i, sobretot, les segones veus que diuen el mateix que la principal, però amb una altra melodia xulíssima que s'empasta amb la primera i fa un conjunt preciós.
M'agrada escoltar les segones veus d'una cançó. Buscar-les, descobrir-les, provar de cantar-les escoltant la veu principal. I fins i tot jugar a inventar terceres veus que descobreixes que també queden bé.

I penso que aquests exercicis musicals t'entrenen a parar l'atenció en general. I llavors amb els ulls ben oberts comences a adonar-te de petits gestos, mirades i paraules que sempre es produeixen al voltant de les accions protagonistes que capten l'atenció d'una escena. Els actors secundaris que també són molt importants.
Passa una colla de joves i un diu una tonteria que fa riure la majoria. Però si t'hi fixes hi ha algun riure forçat o fins i tot alguna mirada desaprobatòria o algú que s'avança o s'endarrereix... I és molt divertit i interessant adonar-se d'aquests petits gestos que matisen i enriqueixen el conjunt que, de fet, és el paper que ens toca fer la majoria de les vegades.

M'encanten les segones veus. Descobrir-les, identificar-les, cantar-les, inventar-les... Si no ho heu fet mai, proveu-ho.

EXERCICI:
En aquesta famosa cançó de ESQUIROLS ("Fent camí") podeu jugar a distingir les dues veus que es sobreposen a la tornada dient coses diferents. Escoltar-ne només una, després només l'altra i finalment gaudir-les a l'unison. És un primer pas per descobrir les segones veus.

Armengol

Dies enrere li intentava explicar a un company la gràcia de la lletra d'aquesta cançó i vaig pensar que si deixava l'exercici reflexat en el bloc, se'n podria beneficiar més gent.
Es tracta de la cançó "Armengol" d' Els Amics de les Arts, amb lletra de Xavi Serrat. És una cançó que juga amb la polisèmia (diferents significats) de diversos noms d'animals, ja sigui utilitzats com a noms, adjectius o dins d'expressions i frases fetes.
Aquí us deixo la lletra, marcant tots aquests noms d'animals. Després hi ha un vocabulari per aclarir conceptes i, evidentment, al final la cançó per tal que pogueu escoltar-la i gaudir-la.

A mi em sembla un exercici molt divertit i de prou complexitat literària. Espero que us agradi i us proposo un repte: n'hi sabríeu afegir algun exemple més? 
Com que no se n'hi pot afegir cap més?
Ser una formigueta, ser un xaiet, ser un porc, estar com una cabra...

ARMENGOL

S’acaba un dia poc normal,
aparca el toro i ai quin mal!
diu l’Armengol aquest ull de poll…
Els seus companys per carretera,
munten un "pollo" de primera
i ell a la mina, que és un gallina.
Mentre es descorda la granota,
diu: avui no ficaré la pota
salvar la pell, trobar un camell.
Que no me’l citi en un pas zebra,
que no li doni gat per llebre,
que l’endemà ja afluixarà.

I quan té el mono de cavall, en el seu cap quin guirigall,
perd un cargol pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall, en el seu cap quin guirigall,
i es torna mico, per un bon pico.

I arrenca lent el dos cavalls
a la ràdio hi fan lluita de galls
i a l’escarabat del seu costat
jeu un goril·la amb tres lleones
si que estan bones les cabrones.
I ara va i plou, toca’t un ou.
I quan de lluny sent marrameu
mira el retrovisor i veu
l’abric de Marta i aquella carta
que diu "tornem a començar"
que vas ser ruc de no enviar
ai la cangur, la vaig liar…
Que ara em controlo la cigala
juro que li he tallat les ales.
Quin semental, el meu pardal!

I quan té el mono de cavall, en el seu cap quin guirigall,
perd un cargol pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall, en el seu cap quin guirigall,
i es torna mico, per un bon pico.

En un carrer a la Guineueta
hi ha cosa fina, cosa neta.
Gripau babau (eh!) es diu el cau (ah!).
L’amo és un gos i se li atansa
és que cobra el cavall amb pasta gansa.
Has vingut sol? Sí. Ves a fer un volt.
Sortint “un pez llamado Wanda”
sona de dins d’un Seat Panda.
L’has de seguir com un dofí.
I en acabat cantar-li a pèl
Ulisses i Floquet al cel.
Ei camallarg, xuta’t al parc.

Entre la gespa,
zum-zum de vespa,
vola pel mar amb un jaguar
i fa flamenc amb un elenc
d’amics del Cobi
allà a Nairobi.

I quan té el mono de cavall, en el seu cap quin guirigall,
perd un cargol pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall, en el seu cap quin guirigall,
i es torna mico, per un bon pico.

DEFINICIONS:
toro: Carretó proveït de forca elevadora.
ull de poll: durícies a la pell d'algunes parts del peu.
"pollo" (també "pollastre"): enrenou, merder, agitació...
gallina: covard.
granota: uniforme de feina d'una sola peça amb cos, camals i, generalment, mànigues..
camell: traficant de droga.
pas zebra: pas de vianants.
donar gat per llebre: enganyar.
"mono": síndrome d'abstinència que passen els drogadictes quan fa temps que no consumeixen.
cavall: heroïna (droga)
perdre un cargol: perdre el seny (entenent cargol com a peça metàl.lica que s'utilitza en ferreteria).
tornar-se mico: fer el ridícul.
dos cavalls: nom popular del model de cotxe Citroën 2CV.
galls: pot referir-se als que s'erigeixen com a líders o a les notes falses que es produeixen a vegades en parlar o cantar, especialment freqüents quan els nois fan el canvi de veu a l'adolescència.
escarabat: nom popular del model de cotxe Volkswagen Sedan.
goril·la: persona corpulenta que fa la vigilància a la porta d'alguns locals nocturns.
lleones: dones especialment atractives i de formes generoses.
cabrones: malparides.
Marta: nom propi femení (a part de ser un animal mamífer de la família dels mustèlids de pell preciosa).
ser ruc: demostrar poca intel.ligència.
cangur: persona que té cura dels infants en hores convingudes en absència dels seus pares.
cigala: nom popular per referir-se a l'organ genital masculí.
pardal: nom popular per referir-se a l'organ genital masculí.
Guineueta: carrer de Barcelona del mateix nom del diminutiu d'una guineu.
gos: gandul, mandrós.
Panda: model de cotxe de la marca Seat (Panda).
dofí: successor d'un determinat càrrec polític que en segueix la línia de manera totalment continuista.
camallarg: persona de cames llargues (a part del nom de l'ocell que té les mateixes característiques)
vespa: marca de moto scooter (Vespa). També es refereix a una persona astuta i múrria.
jaguar: marca de cotxes esportius (Jaguar)
flamenc: tipus de música folclòrica pròpia d'Andalusia.