Deu fer unes tres setmanes que no vaig al gimnàs. I més setmanes que no vaig a cap concert.
Mesos que no llegeixo un llibre amb una certa continuïtat. I més mesos que no tinc una estona per tocar la guitarra...
En els darrers mesos només he escrit algun poema de manera molt esporàdica i maldestre. Dormo més aviat poc...
De lluny se senten els exèrcits dels Informes de Final de Curs que es van acostant inexorablement. De moment només llencen canonades disuassòries però sé que aviat començaran a caure les bombes més a prop. I mentrestant escamots de la Feina de Casa fan incursions diàries que sempre causen baixes entre els nostres.
La infermeria darrerament està molt sol.licitada. Va caure el Xep amb problemes respiratoris, l'Ona amb la varicel.la i l'Anna va resistint però entre l'estrés, els nervis i una sinusitis rebel tampoc no està al cent per cent.
Els que quedem hem de multiplicar-nos per arribar a tot arreu i de moment mantenim la línia de defensa, però ens està costant cada vegada més esforç.
A vegades ens arriben rumors esperançadors... Diuen que darrere les muntanyes de Juny es van acostant els exèrcits de les Vacances d'Estiu i que ens salvaran. Això fa que ens animem els uns als altres i reunim les forces per resistir fins aquest dia ja proper en que podrem cantar victòria.
I llavors pensem en tots els que han anat caient pel camí:
- l'Energia, que fa dies que no s'aixeca del llit i no para de gemegar...
- el Somriure, que va quedar una mica trastocat i tot i que s'esforça per mantenir les aparences, en realitat tothom sap que està feble i fràgil...
- el Seny i la Salut mental, amb ferides de metralla que els molesten cada dia més i els dificulten els moviments normals del dia a dia...
- les Hores de Son, perdudes en el fragor de la batalla i mai prou plorades...
- la Calma, presonera dels Nervis, que només de tant en tant dóna senyals de vida i espera que la rescatem...
- la Creativitat, que va perdre les cames en l'explosió de les Carretades de Feina i espera que el futur li proporcioni unes bones pròtesis per poder tornar a caminar...
- la Capacitat de Gaudir de les Petites Coses que en una explosió d'Estrés i Saturació va perdre la vista i només espera una operació miraculosa que li torni la visió...
- el Temps lliure, segrestat per la organització terrorista Feina i Obligacions que ha demanat un rescat inasumible i no ha donat mai cap prova de vida del seu segrestat...
I llavors somriurem, contents i feliços d'estar perdent el temps...
allo! sóc el de la trinxera del costat. I estic en un moment que si em cau una bomba al damunt, m'és ben igual.
ResponEliminaMés o menys estem tots igual, per uns o altres motius... Molts Ànim!!! :)
ResponEliminaJaume i Susana,
ResponEliminaresistirem!!!.... oi???
Eladi
Eladi Un jove com tú te de resisti fins el final, i molt aprop i tens el Juliol i Agost, anims..... i petons de colors
ResponEliminaEladi,
ResponEliminaPer no tenir gaire esma estàs ben inspirat!
Resistirem!!
Petons de colors.
Sabina
Mª Dolors,
ResponEliminasuposo que si que resisitrem i arribarem a finals de juny... Sempre ho hem fet, no?
Sabina,
gràcies pel comentari, gràcies per passar-te pel picalapica, gràcies per ser-hi sempre.
Petonarros de coloraines!
Eladi