Aquest any vaig començar mantenint les 10 notícies mensuals, però a mesura que avançava l'any la feina m'anava ofegant i el mes passat ja em vaig quedar només en 9, incapaç de fer-ne una més per mantenir els 10.
Aquest mes la cosa encara ha anat pitjor i acabaré el mes només amb 7, tenint en compte que faig aquesta a última hora.
I em sap greu...
Ja sé que no en tinc cap obligació... Ja sé que ningú no m'ho retreurà... Però estava tan orgullós de la regularitat del meu bloc... Orgullós que cada 3-4 dies algú podia entrar-hi i trobar-hi un nou contingut... I ara penso que aquells lectors que tenia deveu entrar i deveu pensar: "Vaja, encara hi ha la mateixa..." i això farà que ja no mireu el bloc tan sovint...
I això que tinc idees per escriure i temes recollits en una llibreta: sobre els números, sobre Rubianes, sobre Charlot, sobre educació, els darrers llibres i còmics que m'he comprat (tot i que no tinc temps de llegir-los)...
En fi, ja sé que no calia, però tenia ganes de verbalitzar aquestes sensacions i adreçar-me als lectors per dir-vos que no defalliu, que quan passi aquesta punta de feina tornaré a escriure amb més regularitat i que espero que em feu confiança, que us segueixi trobant per aquí i que l'espera valgui la pena...
Petons de colors!
Treu aquesta gràfica i torna a posar una que estigui completament viva.
ResponEliminaUna persona com tu, que té forces per donar i vendre no pot exterioritzar el seu estat d'ànim d'aquesta manera.
"No tengo ganas de reñirte, vale???, o tengo que volverte a decir que cuando sea mayor quiero ser como tu???"
A més a més et falta per posar la teva opinió sobre la nova sèrie "El gran nord". L'espero amb candeletes.
Bon cap de setmana a tots quatre i molts petons de colors a tots/es qui llegiu aquest meravellós blog.
Miles
Sobra un "per"
ResponEliminaEt falta posar la teva .....
Miles, esperava el teu missatge "al rescate".
ResponEliminaGràcies.
En principi no tinc pensat fer una notícia sobre "El gran nord", tot i que és una sèrie que segueixo i m'agrada. Em va sorprendre molt una sèrie amb aquest to de conte gairebé màgic, acostumats a drames realistes tipus "Ventdelplà" i similar. És simpàtica i et manté amb el somriure.
Espero que estiguis a la recta final de la teva recuperació... MOlts petons de colors!!!
Per cert, com ho veus que un dia vingui a fer uns gintònics a casa teva amb la guitarra???
Eladi