Segones veus

Segurament em ve de la meva breu i humil època de cantar en públic amb els NÀUFRAGS. Érem dos: dues veus i dues guitarres. I una de les poques possibilitats de donar color a les cançons era posar-hi segones veus. Un dels dos cantava la melodia original i l'altre hi feia una melodia diferent que la complementés i fes el conjunt més interessant i agradable a les orelles.
Llavors, quan escoltava una cançó a la ràdio em fixava en les diferents capes que acostumen a formar la totalitat de la música i vaig anar aprenent a concentrar l'atenció i l'oïda de manera que pogués captar els diferents matisos de cada veu o fins i tot diferents detalls dels diferents instruments.
Jo no sóc pas músic i per tant no us penseu que sigui un exercici de gran dificultat. Penso que només calen les ganes i parar bé l'orella. Home! Sempre va bé algun exercici guiat en que et vagin dient "Sents el baix com va jugant per sota?". I llavors t'hi fixes i... sí, sí... és veritat!!! Bum-bum-bum bum bum-bum... I mica a mica ets més capaç de copsar diferents detallets que passaven inadvertits: un cor de veus que feia de subtil coixí melòdic, el repic juganer dels plats de la bateria, una línia de baix que va repetint una frase hipnòtica i, sobretot, les segones veus que diuen el mateix que la principal, però amb una altra melodia xulíssima que s'empasta amb la primera i fa un conjunt preciós.
M'agrada escoltar les segones veus d'una cançó. Buscar-les, descobrir-les, provar de cantar-les escoltant la veu principal. I fins i tot jugar a inventar terceres veus que descobreixes que també queden bé.

I penso que aquests exercicis musicals t'entrenen a parar l'atenció en general. I llavors amb els ulls ben oberts comences a adonar-te de petits gestos, mirades i paraules que sempre es produeixen al voltant de les accions protagonistes que capten l'atenció d'una escena. Els actors secundaris que també són molt importants.
Passa una colla de joves i un diu una tonteria que fa riure la majoria. Però si t'hi fixes hi ha algun riure forçat o fins i tot alguna mirada desaprobatòria o algú que s'avança o s'endarrereix... I és molt divertit i interessant adonar-se d'aquests petits gestos que matisen i enriqueixen el conjunt que, de fet, és el paper que ens toca fer la majoria de les vegades.

M'encanten les segones veus. Descobrir-les, identificar-les, cantar-les, inventar-les... Si no ho heu fet mai, proveu-ho.

EXERCICI:
En aquesta famosa cançó de ESQUIROLS ("Fent camí") podeu jugar a distingir les dues veus que es sobreposen a la tornada dient coses diferents. Escoltar-ne només una, després només l'altra i finalment gaudir-les a l'unison. És un primer pas per descobrir les segones veus.