23 de set. 2011

Fer pinya

A la nostra escola hi ha una companya, que a més a més és amiga, a qui han diagnosticat un càncer. Ho dic així d'obertament perquè ella vol parlar-ne així, no vol amagar-se'n, diu que no és cap vergonya ni cap cosa que hagi fet malament... i té tota la raó.
La notícia ha anat corrent de boca en boca i tothom n'està assabentat. En el primer moment tothom rep la notícia amb consternació tot i que després descobrim que no cal estar tan preocupats perquè tots els factors són favorables dintre de la mala sort que és haver de lluitar amb un càncer (mida petitíssima, detecció molt precoç...) i estem convençuts que tot anirà bé.

Però m'emociona veure com aquesta notícia ens ha convertit en castellers. Ha estat com si haguéssim sentit les gralles que anunciaven que s'havia de carregar el castell i tots com un sol home, concentrats i seriosos, hem anat a ocupar el nostre lloc dins la pinya d'aquest castell que entre tots aixecarem.
Ens hem posat la faixa ben ferma per no defallir, ens hem anat ajuntant cada cop més fins que hem quedat cos a cos per no deixar espais buits que puguessin suposar cap risc per a l'èxit de l'intent.
I des d'aquesta pinya compacta cadascú fa la feina per a la qual està més preparat:
  • qui té unes bones espatlles i la suficient confiança, les ofereix si ella vol plorar...
  • qui està més inspirat la fa riure...
  • qui ha passat per experiències semblants li dóna bons consells...
  • qui té contactes que li poden ser útils els hi facilita...
I sempre tenim per a ella un somriure, un petó, una abraçada, una carícia a l'espatlla quan passem pel seu costat, una aclucada d'ull, una paraula d'ànim i tots els bons pensaments i els petons de colors que li càpiguen a les butxaques.
I ens agrada veure que ella, amb aquesta pinya compacta al seu voltant, se sent més segura i està a punt de començar a enlairar aquest castell que segur que carregarà i descarregarà.

M'agrada ser d'aquesta colla castellera. M'agrada estar aquí, fent pinya, formant part d'una cosa més gran que té un objectiu col.lectiu clar i motivador: TOT ANIRÀ MOLT BÉ!

13 comentaris:

  1. Bon dia,

    A mi també m'agrada ser d'aquesta colla castellera i també en formo part.

    Algú més s'afegeix??

    Petons de colors.

    Miles

    ResponElimina
  2. Jo també m´hi apunto, ja tinc la faixa ben apretada i n'estic segura que no "farem llenya"!!

    PETONS DE COLORS!!!

    ResponElimina
  3. Jo també estic preparadaaaaaaa!!!.

    Petons de colors.

    Txell

    ResponElimina
  4. La pinya és importantíssima i no tothom s'adona que s'hi ha d'afegir. A vegades hi ha gent que s'excusa amb no molestar o no saber què dir. Sento ser tan clara però així ho penso, són excuses. Així que jo també sóc dins la pinyan pel que faci falta, fins i tot si cal pujar algun pis també, i no des del silenci sinó tot el contrari.

    ResponElimina
  5. Si l'energia positiva es transmet, la meva companya i amiga tindrà tota la que li pugui donar.
    Gràcies Eladi, tens una sensibilitat molt especial per expressar amb paraules planeres, fermes, directes i sensibles, tot allò que els altres sentim.
    UNES MANS MÉS PER FER UNA PINYA BEN FORTA!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. Ehhhhhhhhhhh,

    Que jo també m'hi apuntooooooooooo. Estic "flacucha", però amb molta energia per fer pinyaaaaaaaa.

    Petons de colors!!!

    Anna Maria

    ResponElimina
  7. I tant que m'hi apunto!!!
    Estem al mateix equip!!!

    Olga

    ResponElimina
  8. Eladi enhorabona,esperem que tothom s'hi afegeixi i que cadascú ajudi a la seva manera, posant el seu granet de sorra i intentant que aquest camí sigui més planer.

    Una abraçada,

    Sara

    ResponElimina
  9. Fer pinya sempre és necessari per poder tirar endavant i en una situació com aquesta encara més. Per tant, no ens adormim i som-hi!

    Ànims i força.

    ResponElimina
  10. Anims !!!!tots a fer pinya
    petons de colors

    ResponElimina
  11. Amb mi també hi podeu comptar!!!!
    No sé perquè serà... però mentre anava llegint, se'm posava la pell de gallina. Les teves paraules, Eladi, transmeten els sentiments que molts sentim en aquest moment.

    Una forta abraçada i ànims.

    Carme

    ResponElimina
  12. M'encanten els castellers! Vaig estar fa poc a Tarragona i vaig tenir oportunitat de gaudir-los. A més, és veritat que la formació d'un castell amb èxit es pot extrapolar a moltes situacions de la vida, la pinya es mooolt important :)

    ResponElimina
  13. La PINYOT s'afegeix a la PINYA!...qui menys?
    Felicitats Eladi! Jo de paraules ben poques...què hi farem?. N'hi ha que se'ns ha de llegir dins el cor. Petons de "Pintures" Pilar.
    Terepí.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR