Haikús

El meu primer contacte conscient amb els haikús va ser fa anys en un llibre de Miquel Martí i Pol ("Haikús en temps de guerra"). El llibre no em va pas entusiasmar i dels haikús només vaig retenir que era un tipus de poema japonès de 3 versos.

Però aquesta primavera vaig assistir a la presentació d'uns llibres de poesia del calderí multipremiat Josep Fàbregas i un d'ells em va cridar l'atenció perquè li havien donat un premi d'excursionisme i estava tot fet en forma d'haikús. El llibre es titula "Bages" i agrupa aquests petits poemes en 5 capítols dedicats a les Masies, els 35 municipis de la comarca del Bages, Montserrat, Espais i Moments. En la presentació el Josep va explicar les característiques de l'haikú que resumeixo (molt) en:

• poema de tres versos (que acabin en paraules planes) de 4, 6 i 4 síl.labes (comptant a la catalana, només fins a la darrera síl.laba tònica)
• habitualment sense rima
• caràcter descriptiu que capta un instant, un moment, una sensació
• nivell entenedor de vocabulari i de comprensió

Que m'expliquessin aquestes característiques em va agradar molt. I que el Josep expliqués que en els seus anys de mestre diverses vegades havia treballat aquests poemes amb els seus alumnes i els resultats havien estat satisfactoris, encara més.
Vaig llegir el seu llibre i aquí us en deixo una petitíssima selecció:

La tardor escampa
esquitxos d'or i bronze
per les obagues.

En l'aigua tèbia,
tot de retalls de lluna:
la nit festeja.

Ran de cinglera
el món s'ha fet silenci.
Cau una pedra.

Com una gota
de sol lliscant per l'aire,
l'abella vola.

Paral.lelament anava seguint el bloc de Jaume Torras, Vida lectora, en que de tant en tant també anava incorporant algun haikú d'estiu de creació pròpia. I allò m'anava fent entrar el cuquet de provar-ho jo mateix.
Aquí en teniu alguns del Jaume:

Cafè amb gel,
lectura relaxant.
Migdiada.

Carrers buits,
cotxes escadussers.
És diumenge.

Gent a fora;
guanyen els silencis.
Calma d'estiu.

I finalment em vaig decidir i a la platja de Calafell, aquest estiu, amb la remor de les onades i els peus a la sorra, jo també em vaig animar a provar de fer-ne, pensant també en la possibilitat de provar-ho amb els meus alumnes en aquest nou curs. I aquí us n'ofereixo uns quants dels meus:

Vista perduda,
les onades em gronxen
sense mesura.

Platja de tarda,
llepa el sol però no crema.
torna la calma.

Em xiuxiuegen
tots els secrets les ones.
No puc transmetre'ls.

Duc sal als llavis,
tiba la pell colrada.
Mediterrani.

No sé si ho acabaré fent amb els alumnes (m'agradaria) però és un exercici que us recomano a tots aquells que tingueu un mínim interès per l'expressió escrita i la poesia. Buscar el moment i l'ambient propicis i posar-se a observar l'entorn amb un paper i un boli intentant "capturar l'instant". No és massa difícil i a mesura que t'hi vas entrenant, els resultats són cada cop més motivadors.
Un dia vaig dir que era un exercici "assequible i llaminer". Algú s'hi anima?