20 d’ag. 2010

Concert de Mazoni

Estic de vacances a Calafell i avui he anat de concert.
Al Museu Casa Barral se celebra la tercera edició dels concerts de cantautors i aquest dijous 19 d'agost tocava MAZONI.
Primerament us he de parlar del lloc, un petit espai en el que només hi caben una quarantena de persones (no sé com els surten els números a l'organització) dins del Museu Casa Barral que és una antiga casa de pescadors de les que hi havia el segle passat a la costa catalana i de les que no en deu quedar pràcticament cap.
Si fa bo els concerts es fan en un petit escenari a l'aire lliure, on bona part del públic seu en fileres de 4 cadires amb un minúscul passadís al mig (dos cadires a banda i banda del passadís). Avui com que ha sigut dia de tempestes, han improvisat un auditori dintre mateix de la casa i estàvem pràcticament a tocar del Mazoni. Circumstàncies especials que feien que fos un concert diferent i prometedor.

Després l'artista: en Jaume Pla (Mazoni). És esquerrà, petit i discret, s'ha autodefinit com un home de poques paraules, però en canvi és un músic, intèrpret i compositor notable. Les seves cançons excel.leixen tan pel que fa a la lletra com a la música.
Les lletres són elaborades, però expliquen històries entenedores. I tenen l'encert de tenir els accents molt ben posats sense forçar gens la mètrica de les paraules per encaixar-les amb la música. I de tant en tant també aconsegueix bones rimes, sense forçar res, sembla que flueixin de manera natural.
I pel que fa a la música, en Mazoni sap treure de la seva guitarra molts més acords dels que jo coneixo, donant a les seves cançons uns matisos preciosos que acompanyen perfectament el desenvolupament de les històries que ens explica. Rítmicament és un virtuós de la guitarra i sap moure's còmodament tant en els temes més intensament rocanroleros, com en d'altres més psicodèlics amb reminiscències hindús o fins i tot ritmes més brasilers. Té cançons amb fragments obstinats i repetitius i en canvi en d'altres els dits volen sobre les cordes de la seva guitarra canviant d'acords contínuament per comunicar-nos estats d'ànim.
I tot això des d'una senzillesa i gairebé timidesa que faran que mai no sigui famós ni supervendes, però si mai en teniu l'ocasió us recomano que l'escolteu perquè és un artista que té coses a dir i sap dir-les ben dites.
I perquè us en feu una idea us enllaço al seu myspace d'internet per veure si podeu escoltar alguna de les seves cançons.

2 comentaris:

  1. Hola:

    Jo l'estic descobrint ara i m'hagués agradat poder estar al concert del que parles. Una llàstima.

    ResponElimina
  2. Ens coneixem, Coballasi??
    Potser no sabràs que t'ho he preguntat, però és que no sé pas qui ets.
    En qualsevol cas, penso que és una bona descoberta, Mazoni, segueix introduint-hi. Ara publica el nou disc 13-31, un recull de temes en directe de la gira de concerts majoritàriament acústics que va fer durant 31 dies consecutius.
    A reveure
    Eladi

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR