Dos moments

Portem gairebé dues setmanes aquí a Calafell i en un ambient de relaxament, tranquil.litat i gairebé indolència anem passant els dies intentant gaudir del seu tempo, sense que se'ns escapin de les mans. Això últim acostuma a succeir quan passes els dies sense parar de fer coses i d'anar amunt i avall. Aquí l'únic "amunt i avall" és del setè pis de l'apartament (amunt) a la platja (avall) i viceversa.

Enmig d'aquest ambient acostumen a passar petites coses satisfactòries (a vegades no arriben a allò dels "petits plaers" però s'hi acosten). Avui vull explicar dos moments de fa dos dies...

1.- Estem a la platja. El Roc juga amb la pala i el rasclet a la sorra i immers en la seva construcció no s'adona que acaba de fotre-li una palada de sorra al senyor que tenia darrere seu, un home d'uns 70 anys o més que s'espolsa la sorra visiblement malhumorat, tot i que no diu res. Immediatament crido al Roc:

- "Roc!! Has vist què has fet?? Li has tirat sorra a aquest senyor!!! Demana-li perdó!!"

Ell queda sorprès, desarmat, avergonyit i espantat. Em mira i voldria que la terra se l'empassés. Vol fer-me cas, però no sap com fer-ho. Diu un "perdó..." fluixíssim i mirant al terra o a l'altra banda d'on hi ha el senyor. Li dic que vingui i arriba a la meva cadira i se'm posa a plorar desconsoladament dient que ho ha fet sense voler.

Jo li parlo sense estar enfadat. Ja sé que no ho ha fet expressament, però li explico que ha d'anar amb compte i que ara ha d'anar a demanar-li perdó a aquell senyor. Ell diu que li fa vergonya anar-hi sol i em demana que li acompanyi. Hi anem tots dos i ell li diu "Em perdones?". L'home és castellanoparlant i em demana "¿Qué dice?". Jo li contesto "Le está pidiendo perdón". L'home somriu, content del detall, i li diu "No tienen importancia". Jo li faig un petó al Roc i continuem cadascú amb les seves coses: jo llegint i ell jugant amb la sorra.

Al cap d'una bona estona, en un moment que el Roc torna a estar amb mi sota el paraigües, aquell senyor castellanoparlant s'acosta a nosaltres. Li demana al Roc que com està i vol saludar-lo donant-li la mà. Ell va seguint el joc. Llavors es dirigeix a mi i em diu (més o menys):

- "Me ha gustado mucho lo que ha hecho antes el niño... bueno, me ha gustado lo que ha hecho usted... lo tiene muy bien educado... ahora lo comentaba con mi mujer y decíamos que creíamos que ya no quedaba gente como nosotros... pero por suerte no es cierto".

I s'acomiada i em deixa allà cofoi de mi mateix i del Roc a qui li explico de què hem parlat amb aquell senyor. I el torno a felicitar. Una bona dosi de reforç positiu que farà que si un altre dia s'equivoca i molesta algú, no li costi demanar perdó... encara que molt millor si aprèn a fixar-s'hi més...

2.- El mateix dia és l'aniversari de l'Anna que fa 40 anys. Al llarg del dia hi ha diversos moments en que rep detalls, sorpreses i regals i em quedo amb la seva cara de felicitat i alegria que hem pogut veure repetides vegades.

...quan el Roc i l'Ona (i jo) li hem regalat unes roses...

...quan Guiu, Roc i Ona s'han disfressat amb vestimentes que ella havia portat de petita com a introducció dels regals (la bata de l'escola, la malla de gimnàstica, el vestit de catalaneta de caramelles, una disfressa de caputxeta vermella...)...

...quan anava llegint les 40 pistes del joc de pistes que li he preparat per endevinar el meu regal i anava mostrant cares de desconeixement total, de sospita, de confirmació que la sospita inicial era errònia, de segona sospita, de satisfacció perquè la sospita es confirmava, de incomprensió perquè el que semblava tan clar tornava a semblar que no podia ser i, finalment, d'alegria i satisfacció pel regal... Tota aquesta evolució del seu rostre ha estat molt interessant d'anar seguint, però em quedo amb el to general del dia que ha estat bàsicament d'alegria i felicitat, sense reserves...deixant-se anar.

M'encanta el luxe de tenir temps a l'estiu per recrear-me en aquests moments.