"Tenir que..." Joaquim!

 Avui us vull explicar una divertida anècdota escolar que sé que d'aquí a uns anys em farà gràcia rellegir.

"TENIR QUE" segurament és un dels barbarismes que més cops corregim als nostre alumnes i, inexplicablement, no hi ha manera que integrin correctament. Malgrat que els diem i repetim que no és correcte i que han de dir "HAVER DE" ells continuen dient-ho malament una i mil vegades.

El que us explicaré va passar a una classe de 5è on la tutora, conscient del problema, havia posat un rètol sobre la pissarra amb la forma correcta ("HAVER DE"). Tot i així, quan jo hi anava a fer classe de mates, cada dia els alumnes utilitzaven la forma incorrecta i jo els corregia una i una altra vegada.

Un bon dia, vaig esclatar:

"Tens que" noooo! Però si teniu un rètol aquí a sobre de la pissarra i ho sabeu perfectament! És com si us dirigíssiu a mi i em diguéssiu "Joaquim" i jo us digués "No em dic Joaquim, em dic Eladi". I el dia següent em tornéssiu a dir "Joaquim" i així cada dia... Sabeu què? A partir d'ara al que em digui "tenir que" li diré Joaquim.

I així vaig fer-ho.

Des d'aquell dia, cada cop que algú se m'adreça utilitzant l'expressió incorrecta, jo continuo com si res, però li canvio el nom i li dic Joaquim o Joaquima. La cosa és divertida i tothom riu i ràpidament corregeixen la forma incorrecta i ho tornen a dir correctament. Immediatament els retorno el seu nom autèntic i així anem fent.

Però, sabeu què?

Que cada vegada hi ha més alumnes que ho diuen correctament i fins i tot l'últim dia em van fer veure que jo ho havia dit malament una vegada... Crec que està funcionant i em fa molta il·lusió.

Ara bé, com vam comentar amb alguns companys, el problema és que aquestes petites dinàmiques que un bon dia funcionen en un grup fruit de la casualitat i la improvisació, no són exportables. Estic segur que si el curs vinent intento fer-ho amb una altra classe, els diré a tots Joaquim i no passarà res. Però en canvi penso que amb aquesta classe, el sistema acabarà funcionant.

Anècdotes de mestres...