Conte de Nadal

(en paral·lel al projecte "12 mesos: 12 contes" us presento un conte "extra" com a regal de Nadal. En els següents enllaços podeu recuperar els altres: setembre, octubre, novembre, desembre...)
Espero que us agradi...

CONTE DE NADAL

- El nostre home surt de l’hotel. Alerta! Canvi.
- El tinc! El segueixo a peu, vaig uns 20 metres darrere seu. Canvi.
- No el perdis de vista, Kons, aquest any hem d’impedir que ho torni a fer. Canvi.
- Tranquil, Matt. Aquest any ens ho ha posat molt fàcil amb aquesta jaqueta tan “discreta”. Canvi.
- Tens raó, és difícil passar desapercebut amb aquest groc tan cridaner. Jo aniré pentinant la zona amb el cotxe. Ves indicant la posició. Canvi.
- D’acord. Canvi i fora.

I així, sense que la multitud que circula atabalada per la zona comercial en sigui gens conscient, en Kons comença el seguiment del senyor de la jaqueta groga. Li direm Senyor Groc.
El Senyor Groc passeja amb un posat relaxat que contrasta amb les cares estressades de molts dels transeünts que se salten els semàfors en vermell per arribar a les botigues abans que s’esgotin els regals que volen comprar. Amb la seva barba pèl-roja i les ulleres rodones tipus John Lennon passeja amb les mans dins les butxaques de la seva jaqueta mirant atentament els llums nadalencs i els bonics aparadors que els comerciants han tingut tanta feina a dissenyar i ningú no sembla apreciar. També deu ser dels pocs que s’adona que per la megafonia sonen les nadales ensucrades del Kenny G. i posen una bonica banda sonora a la postal que fa la gent abrigada exhalant el baf blanc de les respiracions que es condensen amb l’aire fred. És com un bonic quadre de Hopper que ningú s’atura a admirar.

En Kons el va seguint a una distància prudent, segur de si mateix perquè la jaqueta tan vistosa i el pas tranquil que porta, el fan un objectiu imperdible. Al principi de la persecució hi ha hagut un moment que s’ha distret amb un guarda de seguretat que empaitava un lladre en una botiga. El cor li ha fet un salt quan s’ha adonat que l’havia perdut de vista per un instant, però només han estat dos segons. De seguida ha tornat a trobar la taca groga que passejava tranquil·lament al seu davant. Mica a mica ha anat perdent aquella tensió que tenia al principi i va seguint el seu home amb la sensació d’estar fent una feina senzilla.
De sobte troba un tap de gent al seu davant. Una coral està cantant nadales a benefici d’un projecte solidari i un grup força nombrós s’ha aturat i segueix les cançons amb un suau balanceig. Mira el Senyor Groc que s’ha aturat uns metres davant seu i ell també s’atura. De cua d’ull no perd de vista el seu objectiu, però de tant en tant va fixant la mirada en els cantaires i el públic que, emocionat, segueix el recital inesperat.

Només cal un petit descuit per engegar a norris la missió. De sobte veu que el Senyor Groc ha travessat el carrer i està entrant al mercat de Nadal del barri Vell. Renyant-se a sí mateix pel descuit, en Kons intenta travessar, però el semàfor s’ha posat verd pels cotxes i passen a tota velocitat mentre perd de vista el seu home.
Quan per fi pot passar, accelera el pas mentre el dimoniet i l’angelet l’atabalen dins del seu cervell:
- No pateixis, el trobaràs de seguida amb aquella jaqueta groga i el seu ritme de tortuga...
- Mira que perdre’l de vista un altre cop... Ets un inútil! I ara què li diràs al Matt?

En Kons fa una ullada general al mercat de Nadal i no veu cap jaqueta groga davant seu. De sobte veu un gran grup de jovent que estan somrient mentre pinten manualitats que volen convertir en regals de Nadal fets per ells mateixos.
- Ha passat per aquí...

Segueix amb pas lleuger i en tombar una cantonada veu uns metres més enllà un dels indigents que sempre demana almoina en aquella cantonada amb una jaqueta groga que... no pot ser... diria que és la que duia l’home que seguia... S’hi acosta malhumorat i veu com el pidolaire parla amb un altre company de gremi:
- ...i de cop i volta s’ha tret la jaqueta, me l’ha donat i m’ha dit “Que passi unes bones festes, amic...”
- Quina sort, tio, a mi no m’ha passat mai una cosa així...

En Kons s’encén per dintre amb una ràbia infinita i truca en Matt:
- L’he perdut, Matt. Ho sento. Canvi.
- Ets un inútil, Kons. Fes-t’ho com vulguis, però troba’l. Canvi i fora.

En Kons no sap per on començar. De cop i volta sembla trobar-se fora de lloc enmig d’una plaça on tothom està content, parla i somriu. Ningú no sembla tenir pressa i ara fins i tot ell sent les nadales que sonen pels altaveus. Segueix un carrer per no quedar-se aturat i es troba dos homes parlant:
- Per què no veniu aquest Nadal a fer cafè, com als vells temps? No et sembla que ja ha durat massa aquesta situació?
- Estàs segur que a la Teresa li semblarà bé?
- I tant! Ho hem parlat molts cops i ens encantaria que tot tornés a ser com abans. Vindreu?
- Està bé. Tornem-ho a intentar...

I els dos es fonen en una abraçada que fa tota la pinta que feia temps que no es feien.
El maleït Senyor Groc també deu haver passat per allà.

Més endavant troba una colla que es mouen com formigues acostant-se i allunyant-se d’un contenidor d’aquells d’obres que mica a mica es va omplint de paquets embolicats. En una llarga taula uns joves riallers emboliquen amb papers llampants les joguines que la gent va entregant per a aquelles famílies que no poden permetre’s comprar-los. Alguns les porten acabades de comprar, altres porten les que tenien per casa en bon estat i ja no utilitzaven. El contenidor s’omple poc a poc i es respira un ambient tan bonic que en Kons s’allunya ràpidament ben contrariat.
- Matt, deixem-ho córrer. Crec que ho ha tornat a aconseguir. Canvi.
- Ves-te’n a casa, inútil. Jo seguiré buscant-lo pel meu compte. Canvi i fora.

I el Senyor Groc, assegut al fons d’una cafeteria veu, somrient, com en Kons, abans de perdre’s entre la multitud, posa una moneda dins d’una guardiola que li ofereixen uns avis amb barretines. Paga la seva consumició i amb les mans a les butxaques desfà el trajecte per tornar al seu hotel, intercanviant somriures amb tothom amb qui es creua.

De camí s’atura a l’aparador d’una botiga d’electrodomèstics. Totes les pantalles de televisió ofereixen l’informatiu de tarda que parla que la crisi econòmica està fent que el consumisme i materialisme de la societat experimentin una davallada. Enguany les famílies estan reduint la despesa en regals i es torna als obsequis artesanals i de fabricació pròpia que, a part de ser més econòmics, tenen el valor afegit de la dedicació i implicació de qui fa els regals.
El Senyor Groc assenteix i somriu davant la notícia... Menys consumisme i menys materialisme... S’alegra que aquests “ismes” vagin de baixa... Dos “ismes” menys! I de cop sembla posar cares a aquests conceptes i sacseja el cap divertit...

Quan s’acosta a l’hotel veu en Matt que sembla estar-lo esperant. Se’l mira fixament i, de cop en Matt es gira i consulta el mòbil, cosa que aprofita el Senyor Groc per entrar a l’hotel sense que l’altre se n’adoni.
A recepció el saluden amb simpatia i respecte com es fa amb els clients habituals:
- Bon vespre, senyor Nadal, com ha anat la passejada?
- Molt bé, Josep. La ciutat sempre està preciosa en aquesta època.
- La veritat és que sí. Tria la millor època per gaudir de la nostra ciutat.
- És l’única que puc venir...
I amb una aclucada d’ull, s’acomiada, recull la seva clau i se’n va cap a l’habitació.