Quan la vaig sentir, alguna cosa es va sacsejar dins meu... Primer la sorpresa, després la comprensió, després la satisfacció d'haver-la entès i després la reflexió i l'admiració... quanta raó...
Quants cops patint preventivament per coses que creiem que passaran, sense tenir la certesa que realment hagin de passar... Quant energia malgastada, quants neguits innecessaris, quanta preocupació estúpida...
Som complicades les persones...
Us deixo la frase:
"La meva vida ha estat plena de terribles desgràcies,
la majoria de les quals mai van arribar a succeir"
(Michel de Montaigne)
Totalment d'acord amb la teva valoració Eladi!
ResponElimina