14 d'octubre de 2019.
Es fa pública la sentència als presos polítics independentistes catalans: de 9 a 13 anys per delictes de sedició i malversació.
Vergonya! Tristesa! Indignació! Impotència!
Però tot aquest còctel de sentiments ha "despertat la bèstia" i he tornat a viure un dia frenètic com el 20 de setembre del 2017. Pendent dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. De companys mestres que abandonaven l'escola i es concentraven a la Plaça Major, juntament amb els seus estudiants. Dels missatges de Telegram del Tsunami Democràtic que ens regalava notícies i imatges de mobilitzacions massives que prenien l'aeroport del Prat, com si de Hong Kong es tractés...
Orgullós del meu poble i de com s'estava mobilitzant de manera irreprotxable. I tot el dia amb la pell de gallina i l'adrenalina al capdamunt, esperant el moment de poder-me sumar a les concentracions.
He anat a la de dos quarts de 8 a la plaça Sant Domènec de Manresa, plena de gom a gom, amb gent de totes les edats, amb música de Lluís Llach de fons, emotiva, potent, inspiradora... M'he tornat a sentir una petita peça d'un engranatge poderós. I darrere d'aquest misteriós Tsunami Democràtic, que avui s'ha demostrat, com una molt bona eina organitzativa, he recuperat la il·lusió de viure nous dies històrics que remoguin el que portava massa temps estàtic: les consciències i l'energia de la gent, el suport internacional, l'atenció dels poders econòmics...
Espanya segueix tenint un problema al davant, l'elefant rosa no ha desaparegut. I aquests dies l'elefant farà molt soroll...
NO DEFALLIM! Mobilització pacífica constant!!
Acabo amb una declaració de principis (copiada del CACIS-El Forn de la Calç, gràcies, Roser) que subscric totalment:
Jo, Eladi Martínez Codorniu, rebutjo el resultat de la sentència als presos polítics.
Així mateix, vull mostrar el meu compromís amb la defensa de la llibertat d'expressió i el dret a decidir de la ciutadania i expressar la meva oposició a la repressió dels espais de diàleg i a la judicialització de la política.
Manifesto tot el meu suport, afecte i solidaritat amb les famílies dels presos polítics condemnats, demano la seva llibertat i l'obertura d'un procés de diàleg que han de liderar les institucions del país i tots els responsables polítics implicats.
Manresa, 14 d'octubre de 2019
I un parell de fotos:
Ocupació pacífica de l'aeroport del Prat |
Concentració de la plaça Sant Domènec de Manresa |
Gràcies Eladi,gràcies Roser....
ResponEliminaOrgullosa de la meva gent ....
Jo,Judit Martínez i Codorniu,rebutjo el resultat de la sentència als presos polítics.
Aixi mateix,vull mostrar el meu compromís,amb la defensa de la llibertat d'expressió i el dret a decidir de la cuitadania i expressar la meva oposició a la repressió dels espais del diàleg i a la judicialització de la política.
Manifesto tot el meu suport,afecte i solidaritat amb les famílies dels presos polítics condemnats,demano la seva llibertat i l'obertura d'un procès de diàleg que han de liderar les institucions del país i tots els responsables polítics implicats.
Aixi sigui....ànims a tots,lluita pacífica,siguem intel.ligents i no caiguem en paranys de provocació,moltaa paciéncia i per tothom PETONS DE COLORS.
Judit, gràcies pel comentari!
ResponEliminaEladi