29 de set. 2019

Amb la "C": ciclisme

(continuació de la notícia anterior)

En vista que els meus genolls no aguantaven el cúmul de circumstàncies adverses (meniscos operats, condrocalcinosi, sobrepès, 50 anys...), vaig decidir que només tenia 2 opcions:

1.- passar de tot i tornar al sedentarisme
2.- canviar d'esport per mantenir una mínima forma física i intentar reduir una mica el pes que han de suportar els meus genolls.

El sedentarisme ni me'l vaig plantejar i vaig pensar en quin esport triar. Havia de ser un esport sense impacte i de seguida vaig pensar que el ciclisme era ideal, tot i que plantejava alguns inconvenients:

1.- Mai no n'he fet i, per tant, no hi tinc gaire traça (ni a l'hora de circular per corriols irregulars, ni a l'hora de jugar correctament amb els canvis de pinyons i plats).
2.- Visc en un lloc (Calders) ple de pujades i baixades i, per tant, qualsevol excursió impepinablement contindrà trams de pujades relativament exigents que em faran difícil la iniciació.
3.- La meva bicicleta és antiga (uns 20 anys) amb tots els inconvenients que això suposa: pesa molt i no té cap dels avantatges tècnics que puguin tenir les noves quant a suspensions, canvis, etc.

Però he vist en diverses persones properes (sobretot el meu pare) els beneficis que dóna la pràctica del ciclisme: millora de la forma física, reducció del pes, motivació per anar augmentant els reptes, contacte amb la natura, coneixement de l'entorn proper... i aquest estiu vaig decidir provar d'enganxar-m'hi.

Vaig començar el dia 21 de juny amb una petita excursió circular de 4 km, equivocant-me en els canvis de plats i pinyons, havent de baixar vàries vegades de la bici per no caure i arribant cansat i amb les cames cremant després d'alguna pujada traïdora... però amb ganes de tornar-hi i anar millorant mica a mica.
Al juliol vaig sortir 8 dies i vaig fer un total de 77 km (la mitjana és de més de 9 km per dia). tot i que un dia m'hi va acompanyar l'Ona, un dia el Roc i un dia l'Anna, la majoria de dies vaig sortir jo sol i, mica a mica vaig anar augmentant la distància de les excursions i vaig anar millorant la manera d'afrontar les pujades. I el millor de tot: cada cop que em posava sobre la bici, començava a pedalar i notava el vent a la cara, em sentia molt bé i amb ganes de fer camí.
A l'agost vam estar gairebé tot el mes fora (entre el Pallars i Calafell) i només vaig sortir un dia a fer 10 km. Calia veure si després d'un mes amb les cames aturades m'hi reenganxaria amb les mateixes ganes amb què ho havia deixat.
Al setembre vaig començar a anar dos dies a la setmana al gimnàs als migdies. Hi faig sessions de spinning en què ens fan pencar molt i així mantinc les cames en forma per quan agafo la bici de veritat. Avui he fet l'última de les 7 sortides de setembre en què he completat un total de 74 km (que haguessin estat més si diumenge passat no se m'hagués espatllat la bici a mitja sortida).
I la d'avui ha estat la més llarga fins ara: 14 km fins a la roureda de les Tàpies i tornar. M'he trobat molt bé i ja tinc ganes d'anar superant aquesta distància i ampliar horitzons.




No és que tingui pretensions d'assolir cap objectiu concret, però em sento com quan vaig començar a córrer. Mica a mica vaig anar consolidant-me fins que vaig ser capaç de fer una cursa de 10 km i gaudir-la quan ja feia un any que practicava.
He esperat a tenir clar que això no seria una flor d'estiu per fer-ho públic i ara em sembla que ja puc dir-ho: faig bici!




4 comentaris:

  1. És una molt bona elecció aquest esport tenint en compte les noves circumstàncies de salut....em sembla intel.ligent que busqueu un esport que us sentiu que estima i respecta..ànims que de ben segur que amb tenacitat,constància i il.lusió arribaras allà on et proposis...
    Cada vegada sou més els adeptes que seguireu al pare,ara ja sou pare,Dani i tu!!
    Un dia pedalada familiar.....

    ResponElimina
  2. Judit... misteri resolt i agafo la bicicleta... De moment a anys-llum del pare i a mesos-llum del Dani... Jo jugo en una altra divisió... piano, piano, si va lontano...
    Eladi

    ResponElimina
  3. Sort amb la bicicleta Eladi, jo ja t'asseguro que abans d'agafar una bici em torno sedentari!

    ResponElimina
  4. Roger, cadascú ha de trobar el seu esport (sigui caminar, ballar, nedar o el que sigui), però... fuig del sedentarisme!
    Eladi

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR