Treballs que maduren a foc lent

Últimament m'ha passat unes quantes vegades.
Tinc una idea o em proposen una feina o em demanen una col·laboració. Parlo de textos. Ja sigui per a l'escola, per a LA CALDERINA, per al picalapica, una idea per a un nou curtmetratge...
Accepto i hi penso una mica. Després deixo de pensar-hi.
No prenc notes, ni faig esborranys. Simplement de tant en tant hi torno a pensar i se m'acut una idea que podria anar bé per donar-li un bon final o un gir que seria interessant o una manera bonica de començar...
Mentalment intento retenir aquestes idees però no escric res. I torno a deixar-ho reposar. Sense pensar-hi...
Quan s'acosta la data d'entrega, finalment agafo paper i llapis (o l'ordinador) i començo a escriure. Mica a mica retornen aquelles idees que vaig tenir i s'ordenen de manera relativament ràpida, agafant una forma força definitiva sense gaire esforç. Com si aquell escrit hagués anat madurant a foc lent i en el moment de materialitzar-se ja només hagués fet falta omplir un motllo que ja havia estat dissenyat...
No sé si ho explico prou bé, però darrerament m'ha passat uns quants cops, el resultat ha estat satisfactori i em meravella que sense massa estrès previ sigui capaç d'anar madurant els projectes amb la fe i la confiança que acabaran reeixint...
I ho trobo tan curiós que n'he volgut deixar constància...