Escola de sonets

La culpa va ser d'aquest llibre de la portada "Ciento volando de catorce" de Joaquín Sabina.
Havia estat escoltant el disc "Lo niego todo" (que m'encanta) i admirant la capacitat compositiva del cantautor, vaig recordar que tenia un llibre de poesies de Joaquín Sabina.
El vaig trobar i me'l vaig estar llegint fixant-me en la mètrica i la rima dels sonets i vaig proposar-me aconseguir-ho jo també.
Vaig començar a fer intents i evidentment eren patètics perquè per a mi és relativament fàcil trobar el contingut del que vull dir, però fer-ho en forma de rima ja és molt més complicat.
El primer que va sortir mitjanament bé va ser el que vaig dedicar al Jordi Pesarrodona ("El pallasso de la peça rodona") i allò em va motivar i vaig anar-ho intentant.
No tots surten bé, però és cert que a còpia d'anar-ho provant s'agafa una mica més d'experiència i costa una mica menys trobar solucions, però és una poesia molt més reflexiva i d'assaig-error i canvi i recanvi fins a aconseguir la rima.

Total que he estat uns dies practicant i d'aquesta "escola de sonets" en salvo 3 que exposo aquí públicament per si teniu a bé fer-me'n algun comentari.

GLOPS DE PRIMAVERA

Hi ha dies que l’hivern es desconcentra,

es relaxa i per sota de les cames

se li colen, trapelles, unes dames

que són com pessigolles dins del ventre.

Són glops de primavera, a l’avançada,

que arriben i que donen un cop d’ull,

que escalfen i que deixen en remull

el fred d’aquella obaga tan glaçada.

Per unes hores fem, del dolç miratge,

confiança i busquem el sol salvatge

per balcons i finestres i terrasses.

Però quan la posta es fon rere les cases,

l’hivern, que descobreix el que ha passat,

s’enfada i dobla el seu poder glaçat.

BANDA SONORA

Els Beatles, Supertramp, Spandau Ballet, Queen,

Sabina, Pedro Guerra, Jarabe i Mirabet.

I Silvio i Dani Flaco i el gran Quimi Portet,

U2 i els Dire Straits, Eagles, Extreme i Sting.

Els Sau, Sopa de Cabra, els Pets i l’Albert Plà,

els Gossos, Lax’n’Busto i els Amics de les Arts.

Adrià Puntí, Esquirols i uns glops dels Convidats,

Mazoni, Pau Vallvé i SAPO i Joan Dausà.

De tot això vaig beure i segueixo bevent

i, tot i que era un Nàufrag, mai no vaig naufragar

gràcies a aquest bagatge variat i consistent.

Ben plens tots els calaixos, curulls, fins a vessar,

de colors, sons, paraules i pensa-sentiments.

Vull música per viure, però també per somiar.

CARAMBOLA

Sovint jugo a billar i li dic vida

i vaig de carambola en carambola.

D’un cop de tac impulso fort la bola,

va rebotant i allarga la partida.

Tinc una idea però l’atzar canvia

els plans i agafa noves trajectòries.

Truc i retruc i apareixen històries...

Mai no hagués sospitat que passaria!

Veig un anunci i la cançó em trasllada

a un viatge que vaig fer molt temps enrere

amb un amic que em va fotre un bon “timo”.

Busco les fotos i trobo, amagada,

la cançó que et vaig fer per primavera.

L’agafo i te la canto. Diu “T’estimo”.