"Víctimas del misterio": canvi de data!!

Una mini notícia només per advertir que el programa "Víctimas del misterio" dedicat al Cas Jubany i, per tant, al cas Careta, del qual parlava a la notícia anterior ha canviat de data.
Tot i que inicialment estava previst per a demà dimecres 31 de gener, l'han posposat una setmana i s'emetrà el proper dimecres 7 DE FEBRER A LES 00:20 h.

El cas Careta (i Jubany) a "Víctimas del misterio"

Si seguiu aquest bloc ja sabeu que aquest és un tema recorrent i no resolt: el cas de la nostra amiga Montse Careta, que el 12 de febrer de 2002 va ser detinguda, acusada de l'assassinat de la bibliotecària Helena Jubany, i ingressada a presó, on el 7 de maig de 2002 es va suïcidar en no poder suportar la pressió.
En els darrers mesos, uns estudiants de periodisme van dedicar el seu treball de final de grau a investigar sobre aquest cas i van tornar a remoure-ho tot, de manera que fins i tot va tornar a tenir un cert espai als mitjans de comunicació i ens va dur, el març de 2017, a participar en un petit reportatge que es va difondre per mitjans de comunicació locals (ENLLAÇ).

Casualitats de la vida, un equip de periodistes madrilenys que engegaven un nou programa televisiu dedicat a plantejar crims no resolts es va posar en contacte amb la família i van posar-se a gravar un reportatge que havia de formar part d'un dels episodis d'aquest nou programa.
Això va passar l'octubre passat i en concret el dia 4-10-17 vam estar enregistrant unes escenes a Manresa en les que l'Anna i jo vam participar.

El programa en qüestió es diu "VÍCTIMAS DEL MISTERIO" i s'emetrà per TV1 els dimecres de matinada, passades les 12 de la nit. El programa es va estrenar el passat dimecres 24 de gener i el segon episodi estarà dedicat al "Cas Jubany" (que per a nosaltres sempre ha estat el "cas Careta").
Així que si teniu interès en veure'l, serà el proper dimecres 31 de gener a les 12'20 h de la matinada (tècnicament ja serem 1 de febrer).
I aquí teniu el tràiler del programa. Els primers 15 segons són de l'episodi del que us parlo...

"Els somnis, somnis són" (un poema)

El dia abans d'anar al concert de Jarabe de Palo estava a casa escoltant discos antics d'aquest grup i quan sonava "Realidad o sueño" li vaig enviar un whatsapp al Pablo confirmant la cita de l'endemà i acabava parafrasejant un vers de la cançó:

- "¿Qué hay de malo en perseguir los sueños?"

I ell em va contestar:

- Los sueños...sueños son. Aunque a veces parecen tan reales que vale la pena dejarse llevar.

I em va semblar una conversa suggerent per fer-ne un poema.
Vaig escriure unes primeres notes i els dies següents vaig anar afegint i traient versos fins que ahir el vaig donar per acabat.
El tema s'hagués pogut enfocar en positiu però a mi em va agafar per un cantó més agredolç. Tot i així m'agrada prou com per mostrar-lo en públic, ara que feia tan que no n'escrivia cap.

ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN

Perseguidor de somnis,

la trista professió

que exerceixo amb constància

digna d’admiració.

Persegueixo els meus somnis

sense arribar-hi mai,

però mai no defalleixo

sentint-los tan a prop.

El somni es fa visible,

el veig a l’horitzó

i amb força m’hi encamino,

amb força i il·lusió.

El somni se m’escapa.

S’atura, es gira, em mira,

com si estés de part meva

i es deixés atrapar.

Però és un somni i no pot

deixar de ser-ho i sempre,

quan començo a acostar-m’hi,

es comença a allunyar.

Pessigolles, els somnis.

Pessics, la realitat.

I enmig la meva vida

buscant sense trobar.

Petita anècdota

Avui una anècdota petita, però bonica i totalment real...

Baixo les escales de l'escola i em trobo una nena que baixa molt seriosa.
Només la conec de vista, mai no l'he tinguda a classe, però la veig tan seriosa que no puc evitar adreçar-m'hi i li dic:

- Tens possibillitats de passar a la final...

Em mira estranyada i amb els ulls em demana que li expliqui què li estic dient:

- Sí... la final de nenes serioses... Segueix així, que tens possibilitats...

Em segueix mirant i, quan entén que és una broma comença a somriure, però la tallo de seguida:

- Nooo! No riguis que sinó no podràs passar a la final!

Riu encara més i segueix baixant les escales, comentant-ho amb algunes companyes.
I jo les baixo encara més content perquè baixava seriosa i ara baixa rient i m'alegra i m'enorgulleix haver-li canviat l'estat d'ànim.

Col·lectiu solar

Avui he anat a una xerrada del "Col·lectiu solar", una iniciativa per impulsar l'energia solar a Catalunya. Engeguen una campanya per fer una compra col·lectiva de plaques solars per tal d'aconseguir uns preus molt avantatjosos (un 40% de descompte) i ofereixen que la instal·lació sortirà a cost zero en aquesta primera onada de clients que pretenen que sigui l'esquer per aconseguir futurs clients.
Calculen l'estalvi energètic mensual que pots aconseguir amb la instal.lació de les plaques solars i pagues una quota mensual similar a aquest estalvi. Un exemple:

1. Contractes un kit solar de 2200 W (8 panells solars) que té un cost de material i instal·lació (IVA inclòs) de 2866 €.
2. Et calculen que això et suposarà un estalvi de 55 euros en la teva factura mensual.
3. Et posen una quota mensual de 51'33 euros mensuals per acabar pagant el cost de la instal·lació solar al cap de 5 anys.

Sembla que cada mes estàs pagant 51 euros més, però com que en realitat, cada mes t'estalvies 55 euros de la teva factura elèctrica, en realitat el cost mensual és el mateix i al cap de 5 anys comences a tenir "beneficis" perquè ja has amortitzat la inversió solar.

I està tot calculat per tal que la producció solar s'adapti contínuament al consum, de manera que mai no tens excedent d'energia solar (que et podria penalitzar per la immoral i desavantatjosa legislació espanyola). I les plaques tenen una garantia de 25 anys i una vida útil de 100 anys.

I és una energia neta, que no contamina, que redueix la teva factura, que et permet optimitzar els teus consums, adaptant-los a les hores de més insolació de manera que cada vegada redueixes la dependència de la xarxa elèctrica...

Un munt d'avantatges...moltíssims...de manera que estem molt predisposats a afegir-nos a aquest projecte i us convidem a que hi feu una ullada i us ho plantegeu. Quan hi hagi 500 famílies interessades engeguen. Ja només en falten 499...

Aquí podreu trobar més informació: https://www.collectiu-solar.cat/ca/inici

50 palos: una delícia!

Quina sort!

A vegades penses que t'agradaria anar a un concert perquè penses que seria una bona experiència, però al final perquè t'encantes, perquè t'emmandreixes, perquè no et quadra l'agenda o perquè Murphie no descansa, les coses no surten bé i te'l perds. I llavors quan llegeixes les cròniques o sents parlar els que hi van anar, et penedeixes de no haver-hi anat.
Aquest cop no va ser així...
Quan vaig veure a la programació del Kursaal que venia Jarabe de Palo a presentar el seu darrer espectacle "50 palos" vaig pensar que no me'l podia perdre. Però van anar passant les setmanes i me n'havia oblidat... A finals de desembre, pensant què podia regalar-li al Pablo, vaig pensar que a ell també li agradaria i vaig entrar a la web per comprar les entrades... En quedaven poquíssimes, a l'amfiteatre i darrere de tot... I les vaig agafar de seguida abans que s'exhaurissin...

"50 palos" és un disc diferent de Jarabe de Palo en que recupera les seves grans cançons en versió acústica i amb arranjaments delicadíssims fets per a un petit conjunt instrumental de piano, violoncel, contrabaix, guitarra i percussions. És una delícia!

I el concert del 14 de gener va ser molt especial perquè la interpretació en directe d'aquestes precioses cançons, es va veure complementada per uns bonics jocs de llum, unes projeccions i la simpatia i el bon rotllo del Pau Donés que semblava trobar-se molt a gust a Manresa i va connectar perfectament amb la simpatia i estimació de tot el públic que s'estima aquest músic senzill i sincer, que, a part del seu talent musical, desperta admiració i solidaritat per la manera valenta com ha afrontat la seva greu malaltia.

Mireu com va presentar la cançó "Humo"...
Va explicar que a la seva vida amorosa les dones sempre l'han acabat deixant i després de cada fracàs ha escrit una cançó per intentar recuperar el que estava perdent, però mai no li ha sortit bé.
Llavors va dir que fa dos anys li va dedicar una cançó a un dels seus grans amors que sentia que estava a punt de perdre, la Vida, i que aquesta vegada li va sortir bé...

Va ser un concert preciós, intens, delicat... genial.
En sortir amb el Pablo ens vam felicitar d'haver tingut la sort d'haver-lo pogut viure i gaudir en directe...
Quina sort!

I acabo amb unes fotos i el vídeo de la preciosa versió del "Grita" que ens regala "50 palos" (que ja sé que ja el vaig posar una vegada, però... m'encanta!)

1-O, el documental

El dia 1 d'octubre de 2017 va començar tot: l'1-O
Bé, segur que no va començar, però és un dia històric i importantíssim, personalment un dels més emocionants de la meva vida en que els meus ulls van veure coses que mai no oblidaré.
La dignitat, el coratge i la determinació que com a poble vam demostrar aquell dia ens van fer canviar el xip mental: vam abandonar la por i vam abraçar per sempre més la fe en nosaltres mateixos.
Aquell dia vam posar el timó rumb cap a la República i ja no ens aturarà ningú.
Ens podran fer el camí més llarg o més curt, ens faran patir més o menys, però ja no tornarem enrere. Vam fer una aposta clara i decidida per la democràcia i per l'autodeterminació, per la valentia de lluitar pel nostre futur sense tenir por dels que volen impedir-nos-ho.
Van voler usar la força i la por contra nosaltres i van fracassar.
I aquest documental ens recorda tot el que es va viure en aquell dia històric: com un poble es va organitzar, es va unir i es va conjurar per tirar endavant el seu destí sense defallir passés el que passés.

M'emociona mirar-lo perquè torno a reviure el que amb tanta intensitat vaig viure.
Vam viure.
Viurem.

Ens en sortirem!

Sense Ficció 1-O (TV3 09.01.18) from Barco Piolin on Vimeo.

"Que vingui l'hivern" (Pau Vallvé)

Una d'aquelles cançons amb què no comptaves i de sobte et fan aixecar el cap del paper i parar atenció.
Bellesa, llum, delicadesa i èpica...

"Que vingui l'hivern" de Pau Vallvé (del disc "Abisme cavall hivern primavera i tornar")

Toulouse, Carcassonne, Narbonne

Aquest Nadal, després de força temps, hem tornat a fer una escapada familiar a un altre país i de 4 dies...
Amb l'Anna havíem parlat d'anar a Toulouse a visitar la Cité de l'Espace. A l'hora de la veritat jo vaig quedar absorbit per la feina i es va encarregar ella sola de la planificació i organització del viatge que, per tant, va ser sorpresa tant per a mi com per als nens.

El dia 27 vam sortir cap al túnel del Cadí i vam travessar la frontera sota una cada cop més intensa nevada. Per sort, a mesura que avançàvem la neu va esdevenir pluja i vam poder arribar a Foix sense patir per l'absència de cadenes. Sota la pluja i amb el castell ja tancat, vam fer una visita llampec i havent dinat vam seguir ruta fins a Toulouse.
Toulouse ens va encantar, desprenent una aire agradable i acollidor. Vam visitar les decoracions de Nadal del centre històric i vam passar dues nits en un petit apartament molt ben comunicat on no hi faltava de res i el tracte d ela mestressa va ser exquisit.
El dia 28 vam passar tot el dia a la Cité de l'Espace, una mena de parc temàtic dedicat a la divulgació de temes relacionats amb l'espai i els astronautes. Hi ha diverses rèpliques a escala real de coets, satèl·lits, estacions espacials i unes interessantíssimes exposicions interactives a les que vam dedicar massa poc temps per por de no poder veure la pel·lícula IMAX i el planetari. Ambdues coses ens van decebre una mica o sigui que recomanem deixar-les per al final, si queda temps. En canvi la resta de les instal·lacions és força interessant, inclòs un passeig on simulen la sensació de caminar a la Lluna amb una gravetat 6 vegades inferior a la terrestre.
El dia 29 vam marxar de Toulouse, rumb a Carcassonne, una ciutat medieval emmurallada i molt ben conservada que val molt la pena. Vam visitar el Castell, l'església, els carrers i les botigues, en un entorn on tot és interessant de veure. Molt recomanable!
I a la tarda, després de la visita, vam posar rumb cap a Narbonne. 5 quilòmetres abans, a Montredon des Corbières, teníem feta una reserva per a dormir i esmorzar a L'Hermitage: una elegant i senyorial "chambre d'hôtes" molt agradable. Un cop descarregades les maletes, vam posar rumb cap a la ciutat de Narbonne on vam visitar els seus espectaculars carrers que regalimen història, vam sopar i el Roc i l'Ona es van fer un fart de patinar a la nadalenca pista de gel.
L'endemà al matí, dia 30, el senyor de la casa ens va sorprendre amb un esmorzar fantàstic en una taula senyorial (mel i melmelades casolanes, croisants, embotits, fruita, iogurts...). Havent esmorzat vam fer la interessant visita històrica de Narbonne: el palau dels arquebisbes, la torre panoràmica, la catedral, col·leccions d'art al palau nou i el palau vell, la sala del Tresor amb una curiositat acústica espectacular, les Halles (una mena de mercat de la Boqueria)... I per dinar vam trobar un restaurant molt recomanable ("Un siège en hiver") on vam menjar molt i molt bé (i bé de preu) i ens van tractar fantàsticament.
Vam veure moltes coses maques i interessants, però també vam "viure" 4 dies intensos plens d'anècdotes divertides (també de moments tensos que per sort s'obliden més de pressa) i vam conviure tots quatre i desconnectar de la nostra rutina quotidiana (les presses, la feina, els extraescolars, les rutines estressants del dia a dia).
I tot gràcies a l'Anna, a qui vull acabar felicitant i agraint aquesta magnífica experiència que ens va regalar.
Em va encantar!
I, si voleu fer un tastet us deixo amb unes fotos...

131 potser són massa

Aquest 2017 he publicat 131 notícies!
Cap any n'havia publicat tantes... gairebé 11 cada mes de mitjana...
I això vol dir que, m'he passat moltes hores davant de la pantalla dedicant-les a aquest bloc.
Si calculem que de mitjana inverteixo una hora per fer una notícia (que segur que molts cops és molt més, entre redactar-la, buscar informació, buscar les imatges, repassar-la...), això voldria dir que l'any 2017 hauria dedicat un mínim de 131 hores al picalapica...5 dies sencers i 11 hores...
Arrodonint-ho, gairebé una setmana...
Són moltes hores!
I que consti que m'ho passo molt bé, reflexionant en veu alta al picalapica, però potser són massa hores les que hi dedico i després trobo a faltar a casa i a la feina.
El seny em diu que hauria de reduir una mica la intensitat amb què m'he abocat a aquest bloc en els darrers mesos...
Ara només falta saber si podrà més el seny o la rauxa... En qualsevol cas, molt bon 2018 a tothom!

P.S. Per fer aquesta notícia només he invertit uns 15 minuts... ;-)