- "¿Qué hay de malo en perseguir los sueños?"
I ell em va contestar:
- Los sueños...sueños son. Aunque a veces parecen tan reales que vale la pena dejarse llevar.
I em va semblar una conversa suggerent per fer-ne un poema.
Vaig escriure unes primeres notes i els dies següents vaig anar afegint i traient versos fins que ahir el vaig donar per acabat.
El tema s'hagués pogut enfocar en positiu però a mi em va agafar per un cantó més agredolç. Tot i així m'agrada prou com per mostrar-lo en públic, ara que feia tan que no n'escrivia cap.
ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN
Perseguidor de somnis,
la trista professió
que exerceixo amb constància
digna d’admiració.
Persegueixo els meus somnis
sense arribar-hi mai,
però mai no defalleixo
sentint-los tan a prop.
El somni es fa visible,
el veig a l’horitzó
i amb força m’hi encamino,
amb força i il·lusió.
El somni se m’escapa.
S’atura, es gira, em mira,
com si estés de part meva
i es deixés atrapar.
Però és un somni i no pot
deixar de ser-ho i sempre,
quan començo a acostar-m’hi,
es comença a allunyar.
Pessigolles, els somnis.
Pessics, la realitat.
I enmig la meva vida
buscant sense trobar.
Molt maco Eladi, m'agrada molt!
ResponEliminaMoltes gràcies, Roger. Celebro que t'agradi!
ResponElimina