"Ras i curt" (poema després de l'atemptat de BCN)

Il·lustració de Manel Fontdevila al diari ARA

Agafo la metralleta de monosíl·labs i disparo sota els efectes de l’atemptat de BCN...


RAS I CURT
Un crit. Un plor. La sang...
Un plany molt i molt gran.
Un “què?” i un trist “per què?”
i el cap que no sap res.

Uns ulls que són ben muts
i et dic “Eh, tu, tot bé?”.
I tu que no dius res.
I jo que no sé res.

La mà que va a la mà.
No puc. No vull. No sé.
Cap Déu no vol els fets
que veig amb els meus ulls.

No és tard! No! Mai no és tard
per dir ben fort que... prou!
Amb mots tan curts i durs
que fan més por que mal.

(Eladi Martínez)