Consells per a joves poetes, per Joan Margarit

Avui una d'aquelles notícies que em fa perdre lectors perquè no és d'interès general sinó molt específica per als que estiguin interessats en la poesia.
Però al digital catorze.cat vaig trobar aquesta notícia i em vaig sentir molt identificat amb algunes de les sentències del genial poeta Joan Margarit.
Així que us les reprodueixo per si a algú també li pot interessar llegir-les:

• Un poeta fa por per la veritat que busca i la soledat que porta.
• S'ha de ser agosarat a l'hora d'escriure el poema i humil abans i després d'escriure'l.
• El poeta autèntic, per jove que sigui, pot dubtar sobre en quin moment està del seu aprenentatge, però penso que sap perfectament que és un poeta, i mai no preguntarà si ho és o no.
• Si el poema ho és de veritat, du el lector directament a un lloc del seu propi interior i allí s'encén alguna cosa, com un far, i això vol dir que aquests llocs profunds i difícils d'un mateix s'assemblen molt als de les altres persones. Per això es pot escriure poesia.
• Les matemàtiques són la més exacta de les ciències, però la poesia és la més exacta de les lletres.
• Pel que fa a com ha de ser la poesia, jo diria que un poema s'ha d'entendre. [...] Gairebé sempre que un poema resulta un búnquer inaccessible a algú, la culpa és del poeta.
• És probable que un bon poema sigui només una qüestió d'intensitat. La intensitat, a què la podem associar, si no és a l'experiència d'un sentiment? Pot ser un sentiment més o menys ocult o més o menys manifest, però allà on pugui haver-hi intensitat, hi pot haver poesia.
• El poema és una mena de partitura, oberta per tant a moltes interpretacions possibles: si és tan tancada que només permet una interpretació, significa que es llegirà només una vegada i s'oblidarà.
• Davant de la duresa de la vida tots som força semblants. Davant la mort d'algú a qui s'estima, els sentiments dels poderosos i els dels humils són els mateixos. El que ens diferencia és només la capacitat d'explicar el que ens passa. Però el que ens passa, també passa, o pot passar, a tothom.