17 de set. 2016

Noces d'Or del Josep i la Mª Dolors

Un dels motius que darrerament hagi desatès una mica el manteniment d'aquest bloc, a part de l'inici de curs escolar, és que a casa hem estat molt ocupats en la preparació de les Noces d'Or dels meus sogres.
Ha estat una festa que hem celebrat el dissabte 17 de setembre, però feia dies -setmanes- que hi treballàvem...
Ha estat un treball en equip de tota la família...
La Rat (com a coordinadora de l'equip format per ella mateixa, l'Albert i el Guiu) s'ha encarregat de la major part de l'organització de la cerimònia, coordinant-se amb el mossèn i el Joan Vilamala (que ens ha assessorat i ajudat a dirigir i dinamitzar els cants), de la gestió de la part tècnica del restaurant i de moltes altres tasques compartides.
El nostre equip, coordinat per l'Anna i completat pel Roc, l'Ona i jo mateix ens hem encarregat d'unes altres coses que ara us explicaré.
Tots plegats ens hem anat coordinant i ajudant perquè tot anés tirant endavant satisfactòriament i, tot i que hi ha hagut moments puntuals de nervis i malentesos, crec que podem estar molt orgullosos de la feina que hem fet perquè tothom ens ha felicitat perquè havien gaudit d'un dia molt maco i molt emotiu.

I ara us explicaré què hem fet a casa nostra...

1.- El Roc i l'Ona van tenir dues feines: portar els anells i llegir les pregàries (juntament amb el seu cosí Guiu):




2.- A més a més, l'Ona va tenir la responsabilitat de fer un solo instrumental durant la cerimònia i va tocar un fragment del Virolai amb la melòdica durant l'ofertori:


3.- L'Anna va preparar un emotiu escrit d'agraïment que va llegir al final de la cerimònia:


4.- També va ser l'Anna qui es va dedicar a elaborar un fantàstic vídeo per resumir els 50 anys de vida compartida (fer moltíssimes fotos dels àlbums familiars, seleccionar-les, ordenar-les i amanir-les amb les músiques escaients) per acabar recopilant 15 minuts molt emotius:


5.- Jo d'entrada em vaig encarregar de fer la invitació:


6.- També em vaig oferir per dissenyar el regal que volien donar als convidats, que era un punt de llibre:


7.- També vaig acceptar la petició d'ajudar el Joan Vilamala en els cants a l'església, cantant i tocant la guitarra:


8.- I, finalment, al restaurant, em vaig encarregar d'interpretar una cançó que vaig composar a petició de la Maria Dolors... però això us ho desenvoluparé en la propera notícia... de moment només us en dono el títol: "Cinquanta"


Acabo amb un petit recull d'imatges d'aquest dia tan especial i aprofito per donar, un cop més l'enhorabona a la Maria Dolors i al Josep, per haver estat capaços d'invertir tan bé en la seva vida, de manera que avui han pogut recollir una part dels dividends en forma de rialles, somriures, emoció i amor per part dels seus amics i familiars. Tota una lliçó de vida!





13 comentaris:

  1. Josep i Mª Dolors18 de setembre, 2016 10:28

    Si, hem tingut la gran sort de poder celebrar "Les Noces d´Or" i hem pogut compartir amb una gran família i amics de molts anys que han volgut acompanyar. Ha estat una festa molt entranyable que mai podrem oblidar. Gràcies als molts que hi han participat, començant per filles, gendres, néts i amics.
    Moltes gràcies a tots i a tu, Eladi, per aquest reportatge.

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats Mª Dolors i Josep! Ara recolliu els fruits d'aquesta sembra que veu fer ja en fa cinquanta!

    Molts P. d C. a tota la família!

    ResponElimina
  3. Un reportatge preciós que recull una part important de la vida d'una gran família. Felicitats a tots!!!! Pilar de Calders.

    ResponElimina
  4. Josep i Mª Dolors, va ser un dia molt maco i un goig poder-ne formar part!
    Eladi

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies, Pilar de Calders!
    Eladi

    ResponElimina
  6. Una gran festa!!!
    amb grans amics!!! molts bons records!!! i una gran lliçó com a gran familia que sou!!!
    Mª Carme - Ignasi

    ResponElimina
  7. 50 anys amb la mateixa persona?! A mi ja em costa aguantar 50 minuts...

    ResponElimina
  8. Moltìssimes felicitats a tota la família, en especial al Josep i la Ma. Dolors per aquesta fita assolida.
    Resten moltes més...
    Petons de colors
    Miles

    ResponElimina
  9. Mª Carme i Ignasi,
    moltes gràcies pel vostre comentari generós i sentit!
    Eladi

    ResponElimina
  10. Ai, pons007, qui és qui no aguanta? Segur que ets tu? ;-)
    Eladi

    ResponElimina
  11. Gràcies, Miles,
    que els teus desitjos siguin escoltats...
    Eladi

    ResponElimina
  12. Moltes felicitats per aquest llarg camí...pedregós i feixuc a vegades però tant ple d´amor, estimació i constància. Que en pugueu fer-ne molts més...us ho mereixeu. Gràcies per tot el que meu donat...això sí que és un gran tresor...Us estimo...!!!

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR