"Cinquanta" (cançó)

Per allà al mes de juliol, un dia que dinàvem a Calders i parlàvem de la celebració de les Noces d'Or, la meva sogra, la Mª Dolors, va dir que no volia obligar ningú a fer res que no volgués, però que li faria molta il.lusió que jo els fes una cançó.

- Oído, barra!

De seguida vaig pensar que s'havia de titular "Cinquanta" i vaig pensar en paraules que hi rimessin: Fanta, tanta, aguanta, espanta, canta, planta, santa... No m'hi vaig obsessionar, però vaig pensar que estaria bé una tornada amb totes aquestes rimes.
Un dia a la nit em vaig estirar a la gandula, sota les estrelles, amb la guitarra a les mans i vaig anar provant cosetes fins que vaig trobar la melodia de la tornada.
En dies successius es va consolidar aquesta melodia i va sortir la de les estrofes.
Llavors em vaig posar a escriure la lletra, que va anar sortint de manera força directa, i la cançó va quedar embastada en la seva estructura principal.
Faltava buscar algun introducció instrumental per començar, com tancar-la i com enllaçar les diferents parts, però la feina grossa ja estava feta.
Llavors buscar la manera de sonar amplificat al restaurant (gràcies Albert i Anton per solucionar-me la part tècnica) i assajar una mica per tal d'arribar a la interpretació que us ofereixo, juntament amb la lletra.
Espero que us agradi!

CINQUANTA
(Lletra i música: Eladi Martínez)

Mica a mica hem anat teixint
els teus anys amb els meus anys:
ja no es poden destriar.
Molts colors hem fet servir,
però no els hem pas exhaurit:
no s’acaba l’infinit.
Mirem junts els calendaris compartits
plens de dates, fotos, frases… mil records…
Mirem junts el calendari
on encerclat hi brilla un gran…

Cinquanta!
Si un cau l’altre aguanta,
reguem junts la planta:
tampoc no ens ha anat tan malament.
Cinquanta!
Si un dels dos s’espanta
va l’altre i li canta
i acaba arribant
aquell somriure
que ens fa forts.

Hi ha hagut trons i hi ha hagut llamps,
brises suaus, també huracans
i postes de sol genials.
No ens hem pas avorrit mai:
riures, plors i algun esglai,
però ballant sempre a aquest ball.
Mirem junts els calendaris compartits
plens de dates, fotos, frases… mil records…
Mirem junts el calendari
on encerclat hi brilla un gran…

Cinquanta!
Si un cau l’altre aguanta,
reguem junts la planta:
tampoc no ens ha anat tan malament.
Cinquanta!
Si un dels dos s’espanta
va l’altre i li canta
i acaba arribant
aquell somriure
que ens fa forts.

  Cinquanta from Rocona on Vimeo.