Però l'altre dia vaig haver de portar els nens a Gualba (al costat de Sant Celoni, al Vallès Oriental) i per fer-ho vaig posar el TomTom, el navegador GPS del cotxe i, seguint les seves indicacions vaig arribar perfectament a lloc.
Vas mirant la pantalleta i et va guiant:
D'aquí 700 metres segueix a l'esquerra....
A la rotonda pren la 3a sortida...
Continua 10 km per aquesta carretera...
I si en algun moment t'equivoques i prens el trencall equivocat, et recalcula la ruta i et torna a portar a lloc.
És fantàstic això del TomTom!
Hi rumiava i estava meravellat pel fet que les persones haguem estat capaces d'inventar un aparell així que utilitza la tecnologia amb tanta precisió i et permet arribar a llocs on no has estat mai sense equivocar-te.
Anys enrere, hauria d'haver anat consultant un mapa o parant a preguntar a la gent... També hagués arribat, tard o d'hora, però ara és molt més còmode i ràpid...
De fet, hi he anat unes quantes vegades a Gualba, però si ara hagués de tornar-hi sense el TomTom... no sé si en seria capaç... No tinc gens clar per on vaig passar... Només anava mirant la pantalleta del TomTom...
I llavors és quan se'm genera el dubte... Realment és tan positiu aquest invent que permet que segueixi sent tan inútil i estúpid com abans? Perquè m'ha portat a un lloc, però ha aconseguit que no em fixi en cap detall de la ruta i no sigui capaç de repetir-ho sense la maquineta...
I això passa amb molts invents actuals...
Per exemple.
No tinc ni idea de quins són els números de telèfon de pràcticament la totalitat de persones a qui envio whatsapps. Només busco el seu nom i els hi envio...
O sigui que els nous invents fan que utilitzi menys la meva capacitat d'observació i atenció i la meva memòria...
Segueixo pensant que són positius, però... potser no tant...
Quanta raó tens, amic Eladiii!!!!
ResponEliminaPetons de colors.
Miles
(per cert, a Gualba tinc dos grans companys col.leccionistes de plaques...)
En general la tecnologia està pensada per fer-nos la vida més fàcil. Si tu la vols fer servir o no això ja es cosa teva. Què per culpa de l’aigua corrent trobes que tens una vida massa fàcil i sedentària? Cap problema, ves a buscar l’aigua a la font, ningú t’ho impedeix.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu Eladi, la tecnologia ens fa la vida més fàcil, però no ens ajuda gens a millorar com a persones. És la contraprestació que té.
ResponEliminaJo fa anys em sabia quasi tots els telèfons fixes -i mòbils quan van començar a sortir- de pràcticament tota la gent amb la què tenia una relació propera. Ara en recordo molt pocs, per no dir quasi cap.
I amb el Tom Tom el mateix, si ell t'hi porta ja no et fixes en els detalls que abans t'ajudaven a recordar una ruta: aquella casa singular, aquell restaurant amb camions, aquell poble de tres veïns, aquella rotonda amb una senyal torta...
Més simptomes que ens anem fent grans... ;-)
P. d C.
Totalment d'acord Eladi!
ResponEliminaI sort que nosaltres podem comparar l'abans i l'ara...
El que més em preocupa és quan la generació "wifi" hagi de tornar a col.locar antenes.... que Déu ens empari!!!!
Miles,
ResponEliminagràcies pel comentari.
PdC
Eladi
pons007,
ResponEliminano sóc pas reaci ni contrari a aquests avenços tecnològics. Només he observat que, facilitant-nos les coses, ens fan "adormir" algunes de les capacitats que, sense la tecnologia, fèiem treballar i ens feien espavilar...
En la propera notícia abundaré una mica sobre el tema...
Eladi
Roger,
ResponEliminaveig que un cop més, tenim idees i pensaments coincidents. I me n'alegro.
PdC
Eladi
Anna (podré saber quina Anna ets?),
ResponEliminaahir justament parlava amb uns amics sobre el fet que nosaltres sabem fer-ho "a l'antiga" i amb la tecnologia, mentre que potser les noves generacions, justament per no haver desenvolupat les habilitats pretecnològiques, es trobin mancats d'estratègies si un dia s'espatlla la tecnologia...
interessants reflexions...
Eladi
Eladi, simplement sóc una seguidora de les teves reflexions, res més! ;)
ResponEliminaNo ens coneixem, però compartim gremi i punts de vista.
Vaig trobar el teu blog per casualitat i des de llavors aprofito els moments que puc (menys dels que voldria) per llegir-te!
Espero que et sembli bé! :)
Anna, em sembla perfecte, només és que estic envoltat d'Annes (una a casa, 5 a la feina i alguna altra al poble) i era per ubicar-te si eres una d'aquestes.
ResponEliminaEncantat d'anar-te retrobant per aquí, Anna "simplement seguidora, res més"...
;-)
Eladi