Ensenyar a pescar

"Dóna'm un peix i soparé aquesta nit.

Ensenya'm a pescar i soparé sempre."

Em va venir al cap aquest refrany reflexionant sobre el que havia explicat a la darrera notícia "Tom Tom" i als comentaris que havia suscitat. Buscant per internet vaig descobrir que era un proverbi xinès.
L'havia sentit sovint aplicat als ajuts humanitaris a països subdesenvolupats, però em va semblar aplicable també a aquest debat sobre els "efectes secundaris" dels avenços tecnològics.

És a dir, el Tom Tom, per exemple, em soluciona un problema puntual, però no m'ensenya a solucionar-me'l jo. Em porta a un lloc, però no em dóna les eines per tal que jo aprengui a anar-hi sol.
I així crec que funcionen molts dels nous invents: solucionen problemes, però, com que no ensenyen a solucionar-lo, generen certa dependència o, com a mínim, impedeixen que jo desenvolupi habilitats que em permetrien solucionar-me'l jo.

En un comentari a la notícia anterior, en pons007 em deia "En general la tecnologia està pensada per fer-nos la vida més fàcil. Si tu la vols fer servir o no això ja es cosa teva. Què per culpa de l’aigua corrent trobes que tens una vida massa fàcil i sedentària? Cap problema, ves a buscar l’aigua a la font, ningú t’ho impedeix."
I és clar, no és això. No vull seguir fent foc amb dues pedres, ni anar-me a caçar els animals per menjar... ja m'està bé el progrés i que hi hagi enginys que em facin la vida més fàcil. Només vull donar un toc d'alerta del perill que hi ha que acabi esdevenint un inútil que no sàpiga fer res si un dia perdo o no funciona la màquina amb la qual resolc habitualment un problema.
Com aquelles botigues on, el dia que hi ha una apagada elèctrica, el botiguer és incapaç de vendre res perquè no pot llegir el codi de barres ni la màquina registradora li fa la suma de l'import a pagar... O com aquella caixera que, si un dia s'ha espatllat la màquina, no et sabria tornar el canvi.
Vull saber utilitzar la calculadora, però no vull oblidar-me de dividir amb llapis i paper...

I penso que, per sort o per desgràcia, sóc d'una generació que va aprendre a fer les coses de manera "manual" i després ha après a fer les mateixes coses de manera més ràpida, fàcil i còmoda, amb la tecnologia. Però... què passarà amb les noves generacions que sempre ho han fet a través de la tecnologia si un dia no la tenen? Com resoldran els problemes?
Què li passarà al jove que cada dia li han posat el peix a taula, el dia que l'hagi de pescar ell?

Que es morirà de gana!

Per això penso que està bé que siguem conscients que aquests grans invents i aplicacions que ens fan la vida més fàcil, d'altra banda anul.len o adormen les nostres capacitats de resoldre els problemes sense l'ajut de la tecnologia. I per tant, cal que intentem mantenir despertes i estimular sempre que sigui possible les nostres capacitats d'observació, atenció, anàlisi, memòria, creativitat, etc. O sigui.. que no ens oblidem de saber pescar, nosaltres que un dia algú ens en va ensenyar, i que intentem explicar aquests coneixements i habilitats als que mai no han necessitat fer-ho.