Sobretot perquè tot això ha tingut molt protagonisme en aquest bloc en diverses notícies:
No ho intenteu a casa vostra (15-1-16)
El millor de luxar-se un dit (18-1-16)
Perdre-ho tot (2-2-16)
Moltes gràcies! (6-2-16)
Pros i CONTRES (19-2-16)
Fa dos mesos... (9-3-16)
Doncs avui passo pàgina.
Avui, dilluns 14 de març de 2016 m'han tret el guix i el metge m'ha dit que comenci a fer vida normal.
I li he fet cas.
M'he posat el rellotge a la mà que fins ara estava enguixada i d'on feia més de 2 mesos que havia desaparegut. I he pogut posar el braç per dins de la màniga de l'anorac... com fa més de 2 mesos que no feia.
I aquestes dues tonteries m'han dibuixat un somriure als llavis.
I quan he arribat a casa he berenat i m'he posat a rentar plats, com feia més de 2 mesos que no feia (i per tant ho feia l'Anna). I demà al matí tornaré a conduir el cotxe fins a Manresa i al migdia tornaré a anar al gimnàs i... quin goig tornar a la normalitat!!
I mica a mica tot tornarà a ser com era fa més de 2 mesos!
He passat pàgina!
P.S. I moltíiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiissimes gràcies per tot, Anna. Te'n dec unes quantes!
Moltes felicitats Eladi, endavant amb el dia a dia!!!!
ResponEliminaApaaaa.....no serà tant....tu haguessis fet el mateix....:). Però tranquil.....si vols ja m ho cobraré....jijiji. Jo tambe me n'alegro poc tornar a la normalitat...no per mi...sinó x tu...
ResponEliminaPodem fer apostes sobre el proper que et trencaràs?
ResponEliminaRoger, gràcies pel suport incondicional...
ResponEliminaEladi
Anna, jo faria el mateix... i tant! Però més de 2 mesos són molts dies i sé que has anat molt de bòlit per culpa meva. s'ha de reconèixer, s'ha de valorar i s'ha d'agrair.
ResponEliminaGràcies!
Eladi
pons007,
ResponEliminasegur que el cor...
Tot sovint se'm trenca, però sempre l'acabo apedaçant...
;-)
Eladi
Enhorabona amic!!
ResponEliminaAra a gaudir de les merescudes vacances al costat de l'Anna, el Roc i l'Ona.
Petons de colors.
Miles
Gràcies, Miles!!
ResponEliminaPetons de colors!!!
Eladi