Ara si que tinc una cicatriu visible a la mà...
Aquesta de la foto (tot i que ara ja no és tan cridanera...)
Però veient-la vaig recordar un poema que vaig fer fa uns quants mesos (juliol del 2015) en que parlava d'una altra cicatriu, molt més discreta...
Deia així...
CICATRIU DISCRETA
Si la tingués a la pell
tothom se la miraria,
els ulls sols s’hi llançarien
i em farien sentir estrany.
Jo mateix em notaria
un bony, un sargit, la marca
d’una batalla lluitada
fins al final. I guanyada.
Amb la meva cicatriu
encetaria converses
que, exagerat, guarniria
per fer-les més interessants.
Encara m’agradaria
presumir d’èpica i drama,
però fixa’t si estic de pega
que ni això m’ha sortit bé.
Que la meva cicatriu
ningú no la pot percebre.
És profunda, però amagada,
que la tinc al fons del cor.
tothom se la miraria,
els ulls sols s’hi llançarien
i em farien sentir estrany.
Jo mateix em notaria
un bony, un sargit, la marca
d’una batalla lluitada
fins al final. I guanyada.
Amb la meva cicatriu
encetaria converses
que, exagerat, guarniria
per fer-les més interessants.
Encara m’agradaria
presumir d’èpica i drama,
però fixa’t si estic de pega
que ni això m’ha sortit bé.
Que la meva cicatriu
ningú no la pot percebre.
És profunda, però amagada,
que la tinc al fons del cor.
Molt maco el poema Eladi, i és veritat que la què vesteixes ara és més visible..
ResponEliminaÀnims que ja va quedant menys...
P. d C.
Gràcies, Roger!
ResponEliminaBona Pasqua!
Eladi