Seguint-lo he visitat una bona colla de pobles de la comarca i de les comarques veïnes i sovint, massa sovint, sento vergonya aliena davant del comportament dels pares dels jugadors.
S'esveren, pateixen, s'enfaden i se'ls escalfa la boca... llastimosament critiquen les errades dels seus propis fills, critiquen les decisions dels entrenadors, insulten les accions dels rivals que consideren incorrectes i insulten les decisions dels àrbitres...
De manera repetitiva, interessada i injusta, sense tenir en compte que aquells pobres àrbitres estan fent una feina necessària i difícil, sense gens ni mica d'empatia, sense deixar-li cap marge de confiança, sense tenir en compte que són persones que segurament estimen el futbol i intenten fer-ho tan bé com saben... i sense tenir en compte que es tracta d'un partit de futbol, d'un esport, jugat per nens i que el que hauríem de considerar més important tots plegats és que s'ho passin bé i que n'aprenguin i que facin equip i practiquin uns valors educatius i humans.
Aquest cap de setmana comença una campanya de la Federació Catalana de Futbol que s'anomena "ZERO INSULTS A LA GRADA" i jo hi estic rotundament a favor.
- Al principi del partit tots els participants exhibiran una pancarta amb el lema "PROU VIOLÈNCIA AL FUTBOL"
- Durant el partit si hi ha insults i/o amenaces des de la grada, l'àrbitre podrà aturar el partit i avisar els delegats perquè intervinguin.
- Al final del partit, i en senyal de respecte, tots els participants (jugadors, àrbitres i entrenadors) se saludaran educadament.
Tant de bo serveixi per millorar el comportament de tots plegats!
Completament d'acord!!!
ResponEliminaOn s'ha de signar?
Petons de colors
Miles
Com sempre jo seré el "Don Pésimo" i, esperant que la iniciativa qualli i estant-hi totalment d'acord i a favor- crec que serà "flor d'un dia". La gent mal educada hi serà sempre, i fan servir "l'esport" com a vàlvula d'escapament de les seves frustracions i desgràcies, fent-ho pagar als seus propis fills, que han de ser el "Messi" o "Cristiano" que ells no han arribat mai a ser.
ResponEliminaNomés fa falta seure a la meva grada al bàsquet qualsevol diumenge de partit per corroborar-ho, a una altra escala però igualment greu. Gent feta i dreta cridant i insultant com energúmens, amb els seus fills al costat.
No anem gens bé, gens.
Miles,
ResponEliminano s'¡ha de signar... s'ha de predicar amb l'exemple... i nosaltres ja ho fem!
Eladi
Roger,
ResponEliminaentenc el teu "pessimisme".. jo també el sento una mica... Però després penso que fa 30 anys els mestres fumaven a les aules i els amos dels gossos ni es plantejaven recollir la merda dels seus animals i ara són realitats que han canviat i, tot i qeu hi ha algunes excepcions, estan molt implementades... i espero que en aquest cas també s'hi pugui arribar... ni que sigui mica a mica i a base de pals...
Eladi
Tant de bo!
ResponElimina