El millor de luxar-se un dit

Realment no hi ha massa res de bo en fer-se una luxació en un dit.
És dolorós. És incapacitant. Afecta la logística familiar.
Però...
... posats a buscar-hi alguna cosa bona, quan em van enguixar la mà va passar una cosa interessant...

Quan els alumnes de l'escola em van veure arribar amb aquell guix tan blanc a la mà de seguida em van demanar si m'hi podien posar la signatura. Jo vaig pensar en la possibilitat de portar el típic guix ple de signatures i dibuixets i no em va motivar gaire la idea.
Sobretot perquè me n'havia vingut una altra al cap...
Quan vaig arribar a casa, els vaig explicar la meva idea al Roc i l'Ona i tots ens vam engrescar i ens vam posar mans a la feina.
El Roc va anar a l'ordinador, amb el cercador de Google va buscar una foto d'una radiografia de la mà esquerra i ens la va imprimir.
Llavors l'Ona, amb la meva supervisió i col.laboració, va anar dibuixant sobre el guix els ossos de la mà que devia haver-hi sota el tros que està cobert de guix. Vam anar dibuixant, esborrant i redibuixant fins que vam quedar satisfets amb la versemblança del dibuix.
I llavors jo vaig anar resseguint-los amb un retolador i omplint de color negre tots els espais entre os i os, de manera que el guix ha quedat "tunejat" com si fos una radiografia.

Nosaltres estem encantats del resultat final i la majoria de gent que l'ha vist ens ha felicitat per la idea i la realització.

És molt millor que dur-lo ple de signatures i dibuixets, no?
L'obra d'art efímer estarà exposada fins l'1 de febrer... jejeje...