Sobre l'escola de Calders

Aquests dies per Calders s’està donant a conèixer una notícia (veure notícia) que l’11 d’agost va aparèixer a una plana-web anomenada “Dolça Catalunya” i que bàsicament es dedica a denunciar, des del punt de vista dels catalans castellanoparlants  i filoespanyols, actituds que consideren que perjudiquen els seus interessos com a espanyols residents a Catalunya.
En aquesta noticia sota el títol “Vostè portaria els seus fills a aquesta escola pública?” es diu que l’escola pública de Calders (Anton Busquets i Punset) adoctrina ideològicament els seus alumnes perquè fa més d’un any que tenen la pancarta “Per un país de tots, l’escola en català” i perquè els alumnes de Cicle Superior van fer una representació dels fets de 1714 (en l’any del Tricentenari d’aquests fets) “…no segons la realitat històrica, sinó seguint el relat nacionalista…” (sic).
La noticia acaba interrogant els presidents de Catalunya i d’Espanya sobre si creuen en la llibertat d’ensenyament i demanant que la ideologia s’allunyi de les escoles, per a les quals demana llibertat i respecte.

Al poble aquesta noticia ha generat una certa indignació i mentre alguns eren partidaris de fer una resposta col·lectiva i contundent, altres proposaven castigar amb la indiferència aquest atac a l’escola de Calders i no perdre temps ni energies en contestar aquest pamflet.
A mi em ve de gust fer algunes reflexions en veu alta dedicades als que pensen com el que ha escrit aquest article i començaré pel principi i pel final.

1.- Jo si portaria els meus fills a aquesta escola. I, de fet, els hi porto. I n’estic contentíssim. L’escola de Calders forma part d’una Zona Escolar rural (Z.E.R.), juntament amb les de Monistrol de Calders, Mura i, a partir d’aquest curs, també la de Cabrianes. Amb unes ratios força reduïdes dóna un ensenyament de gran qualitat basat en el treball per projectes, les recerques d’informació i exposicions orals davant dels companys des de ben petits, el contacte amb la realitat més propera i l’aprenentatge entre iguals, fomentant sobretot la responsabilitat i l’autonomia.

2.- Si demanem llibertat i respecte per a l’escola, no hauríem de respectar la seva llibertat per treballar uns fets d’actualitat com els de 1714 de la manera que els hagi semblat més adient als professionals de l’educació?

I entremig algunes reflexions:

a.- Diu la notícia que l’ideari de l’escola remarca que vol educar “sense discriminar a ningú per raons de gènere, cultura, ideologia…” i això li sembla incongruent o incompatible amb la pancarta de Somescola.cat “Per un país de tots, l’escola en català” que titlla d’ideològica.
Respecte d’això se m’acut confirmar que a l’escola de Calders no es discrimina ningú i que si algú no estigués d’acord amb la pancarta en qüestió se li respectaria el seu desacord i no se’l discriminaria de cap manera. N’estic convençut.
Una altra cosa és pretendre no educar ideològicament ja que això és impossible. En cada decisió que prenem en l’educació dels nostres alumnes (i aquí parlo com a mestre, i de fet ja vaig tractar aquest tema en un article anterior: “La influència ideològica dels educadors”) estem prenent opcions ideològiques i val més ser-ne conscients i poder-les defensar coherentment que no pas pretendre ser neutrals sense ser conscients de la càrrega ideològica de les múltiples decisions que prenem.
El claustre de l’escola de Calders ha de poder prendre partit davant de qualsevol fet que es produeixi  a la realitat que envolta l’escola (ja sigui la independència de Catalunya, la pena de mort, la discriminació sexual, la violència de gènere, les comissions bancàries preferents, l’energia nuclear, el rescat econòmic de Grècia...). L’escola i els seus professionals han de donar tota la informació que siguin capaços de donar sobre aquests i qualsevol altre aspecte que sigui necessari tractar, explicar les diferents opcions que pren la societat sobre cadascun d’ells i finalment pot explicar la que es defensa en primera persona i els seus arguments, deixant clar que no tothom pensa el mateix i que, en principi, s’ha de respectar la diversitat d’opinions.

b.- Diu la notícia que els alumnes van fer una representació dels fets de 1714 “...no seguint la realitat històrica; sinó el relat nacionalista...”
En primer lloc m’agradaria saber si el redactor de la notícia ha vist aquest vídeo que van fer els alumnes de Cicle Superior perquè a mi em va semblar un treball de recerca històrica (consultant historiadors) i de caracterització molt considerable. Des d’aquí us ofereixo l’enllaç per si voleu veure el document.

En segon lloc li diria que, malauradament, en cada fet històric es poden trobar reputats i prestigiosos historiadors que defensin versions oposades dels mateixos fets, cadascun d’ells recolzant les seves tesis en fets històrics documentats i contrastats. Fins i tot s’han produït encesos debats radiofònics i/o televisius d’aquestes característiques i tothom es pensa que té la raó i cadascú la dóna als que defensen les seves versions. Evidentment els fets de 1714 no són una excepció i les fonts que van consultar els alumnes de Calders i amb les quals van bastir el seu relat són, com a mínim, tan defensables, com les que haurien aportat els defensors de la versió suposadament “històrica” i “no nacionalista” dels mateixos fets.

Així doncs em sembla un article força demagògic i poc argumentat que ha agafat l’exemple d’una de les moltíssimes escoles que podria haver agafat (he vist la pancarta “Per un país de tots, l’escola en català” penjada de la façana de moltíssimes escoles i ajuntaments i estic segur que els fets de 1714 es deuen haver treballat també en moltíssimes escoles el curs passat) i, per mala sort, ens ha tocat a Calders.
Doncs, “amics” de “Dolça Catalunya”, això és el que penso del que heu explicat sobre l’escola de Calders. La primera impressió quan es llegeix és d’indignació i desacord, però no ofèn qui vol sinó qui pot i, en aquest cas, crec que no podeu pas.

Tot el meu suport a l’equip docent i la família educativa de l’escola Anton Busquets i Punset.

Seguiu amb la vostra excel.lent feina de la qual estem tots molt orgullosos i contents!