En pau amb el món-2

L'altre nit somiava que estàvem amb l'Anna tots dos estirats en un vaixell, abraçats, amb els ulls tancats sota un sol càlid, bressolats pel suau balanceig de les aigües...
Vaig obrir els ulls i em vaig trobar que realment estàvem abraçats i les sensacions eren iguals que al somni.
L'endemà al matí, encara una mica sota la influència d'aquella imatge que m'havia omplert d'amor, de pau i de calma, vam anar a portar els nens a l'escola. Pel camí, com sempre, ens van demanar que poséssim un disc i vam posar el de la Marató de TV3.
Normalment, quan deixem els nens i enfilem nosaltres dos sols el camí de la feina, canviem el CD per les notícies de "El món a RAC1" del Jordi Basté. Però aquell dia l'Anna em va demanar que tornés a posar l'última cançó que havia sonat perquè li havia agradat.
Jo vaig somriure perquè aquella cançó a mi també m'agrada molt. És "Hi ha algú que em va dir", la versió que ha fet el Joan Dausà d'un conegut tema de la Carla Bruni.
Vam posar la cançó i ella va agafar el llibret i es va posar a cantar la lletra, fluixet, sobre la versió original. Jo mentalment també la cantava i conduïa amb un somriure d'orella a orella sota un cel amable d'hivern amb una llum esmorteïda que predisposava a la imaginació.
Va ser un instant petit, però us asseguro que érem els protagonistes d'una pel.lícula romàntica en una escena en que la càmera ens feia primers plans de les cares plàcides, relaxades i felices, amb aquella preciosa banda sonora de fons. I jo hagués conduït fins a l'infinit, m'hagués saltat l'entrada de Manresa i hagués seguit conduint tota la vida al seu costat...

I em vaig tornar a sentir en pau amb el món.
I agraït que de tant en tant ens faci petits regals com aquest.
Tan petits que si no estàs molt alerta segurament ni te n'adones...

Si no la coneixeu, escolteu la cançó i deixeu volar la imaginació...