A vegades no hi ha combinació possible i ens perdem les actuacions dels nostres fills. I a ells els sap molt greu. Procurem que hi vagin alguns avis però mai no és el mateix.
Aquest any tornava a passar.
El Roc i l'Ona portaven setmanes assajant pastorets i ens demanaven qui els aniria a veure. I a l'hora que ells representaran els Pastorets, nosaltres havíem d'estar treballant a la nostra escola i embolicats en la nostra festa de Nadal.
Però mirant el meu horari laboral vaig veure que hi havia possibilitats de fer una combinació i demanar-me 2 hores de festa per poder-hi anar. Després de demanar-ho i que m'ho concedissin, avui al matí havia de dir-li al Roc que em comprés l'entrada.
A ell al matí li costa molt aixecar-se.
Sovint no hi ha manera que arrenqui i li he de treure els pantalons de pijama, posar-li calçotets, mitjons i pantalons fins que aconsegueixo que comenci a arrencar i finalment acabi de vestir-se ell. I això després d'haver-lo anat avisant unes quantes vegades sense èxit.
Però avui li he començat a parlar i li he dit que hauria de comprar una entrada per als Pastorets.
Ha obert els ulls, sorprès, i m'ha demanat:
- I qui vindrà a veure'ns?
- Jo. He demanat festa a l'escola.
I llavors s'ha incorporat d'una revolada. M'ha abraçat i m'ha dit:
- Gràcies, papa.
I jo m'he sentit en pau amb el món.
I aprofito aquesta anècdota emotiva i verídica per enllaçar-vos un vídeo d'un anunci d'Ikea en que els nens demostren com necessiten l'atenció i la companyia dels seus pares. I jo, conscient que sovint no els dono tota la que necessiten i els deixo que juguin sols o mirin la tele o juguin a l'ordinador mentre jo faig coses "tan importants", avui, per un dia, he sentit que feia una cosa ben feta.
Mireu l'anunci, reflexioneu i, si teniu fills, intenteu que, almenys de tant en tant, tinguin el que realment necessiten.
I tan de bo jo sigui capaç de fer-ho més sovint...
Que agraïts i sincers que són els nens...Quina innocència i transparència...
ResponEliminaMagnífic...