Està basat en una antiga història sobre la fam i el fet de compartir, l'al·legoria de les "culleres llargues", que ens ensenya que quan lluitem només per a alimentar-nos a nosaltres tothom passa gana, mentre que quan ens centrem en la fam dels nostres veïns, descobrim que hi ha maneres d'alimentar tothom.
Per a mi és la continuació d'un dibuix que vaig descobrir en una exposició d'Intermon-Oxfam i que va ser una gran font d'inspiració. Segur que molts l'heu vist alguna vegada...
Us deixo amb el vídeo i la reflexió que és estúpid que hi hagi gent passant gana si la natura ens dóna recursos suficients perquè ningú no n'hagi de passar.
Molt bones intencions, i molt aconseguit el vídeo. Llàstima que l'ésser humà té aquella naturalesa animal que el fa tan imprevisible...
ResponEliminaRoger, no hem de ser il.lusos i hem de tenir clar que no canviarem el món, però penso que en el nostre entorn més proper podem influir per fer realitat el missatge que ens dóna aquest vídeo.
ResponEliminaA petita escala hauria de ser perfectament possible. I si cadascú ho aconseguís traslladar a la seva petita comunitat...
ai, no! que hem quedat que no havíem de ser il.lusos...
Una abraçada
Eladi