En una innocent festa d’aniversari d’uns amics dels nostres fills a Calders em vaig trobar de cop i volta jugant un partidet de bàsquet. El problema és que, com que no hi comptava, m’hi vaig posar tal i com anava calçat, amb les Crocs d’estar per casa. Evidentment no era un calçat adequat, però vaig pensar que per fer 4 tirs amb uns quants pares més per passar l’estona, no passaria res... Però sí que va passar. En algun moment el peu va anar per un cantó i les Crocs per un altre. I quan vaig acabar el partidet ja vaig notar que tenia dos dits del peu dret inflats, lleugerament morats i sentia com bategaven intensament... m’havia fet mal.
De seguida m’hi vaig posar gel, però l’endemà tot feia més mala pinta i vaig anar d’urgències a l’hospital preparat perquè em diguessin que m’havia trencat un o dos dits del peu. Per sort les radiografies van descartar cap fractura i tot es va quedar en un esquinç, un embenat i un parell de setmanes de repòs que van interrompre la meva il.lusionant evolució en el món del running (com ja vaig explicar en una altra notícia).
Tothom em va “renyar” pel fet d’haver-me arriscat a jugar a bàsquet amb aquell calçat i jo reconeixia la meva falta, però avui ha passat una cosa que em fa posar en dubte aquell diagnòstic...
Avui, 25 d’agost, anava tranquil.lament pels carrers de Calafell. Havia anat a tirar una bossa al contenidor i em dirigia a la platja a recollir el para-sol i les cadires. Quan he passat per un pas de vianants mullat he notat clarament com les Croc me la tornaven a jugar: la del peu dret ha relliscat mentre l’altra s’ha quedat clavada i he notat clarament com el dit gros del peu esquerre es doblegava d’una manera forçada, més enllà del seu límit natural... De seguida m’ha fet mal i ha començat a sortir sang de la base de l’ungla. He arribat a casa, m’hi he posat gel i quan he notat com s’inflava i els batecs bombejaven intensament en aquella zona, he vist clar que tocava tornar a anar a Urgències.
L’exploració mèdica ha dictaminat que novament havia esquivat la fractura, però m’havia fet una distensió de lligaments que torna a precisar un embenatge, antiinflamatori i un nou repòs que em tornarà a fer aturar el meu programa d’exercici físic... però aquest cop tinc la consciència tranquil.la.
Jo no estava fent cap imprudència, passejava tranquil.lament pel carrer i ara tinc clar que tant avui com aquella vegada de finals de juny, han estat les Crocs, les que amb total alevosia han atemptat contra la meva integritat física. No sé què pretenien amb aquesta sèrie d’atemptats, però tinc clar que no m’arriscaré a un tercer intent: avui mateix he demanat que me’n comprin unes de noves i aquestes seran executades sense judici previ ni possibilitat d’indult.
El càrrec?
Intent d’assassinat
El càstig?
Pena de mort.
Collons Eladi, no està sent el teu estiu! Vinga doncs, Crocs assassines al "paredón!" (Com el regidor del PP de Cardedeu, je, je...)
ResponEliminaA veure si pots acabar de gaudir de les vacances sense més contratemps, ànims i molts P.D.C. per tota la familia!
Eladi que et milloris!!!
ResponEliminaÒndia, quin estiu més... diferent!
ResponElimina
ResponElimina...has pensat de donar una oportunitat a les set betes??...
Apart de fer pais,segur que aquellà sola d'espart no te la juga com ho han fet aquests crocs...
Ânims i millores!
Txetxu
Roger, "anònim", Jaume i Txetxu, gràcies per les vostres paraules d'ànim i per les vostres propostes de millora... I tant que està sent un estiu "diferent"... A veure com serà la tardor? ;-)
ResponEliminaLa tardor serà molt millor.
ResponEliminaL'ambient polític comença a escalfar-se, la Diada la tenim aquí mateix i... el "plan B" (què és això del plan B?), fa que el Junqueres (No me imagino que nadie rompa el consenso sobre la consulta del 9-N") i el Mas cada dia "s'estimin" més.
Petons de colors.
Miles
Miles...
ResponEliminasegur que la tardor serà millor, calenta i històrica. Aquest estiu m'he llegit "Victus" i he al.lucinat amb la història... L'has llegit?
Fins aviat... massa aviat...
Eladi