I unes fotos molt entranyables.
I un sentiment a mig camí entre l'emoció, l'èpica, l'autoestima alta... dóna bon rotllo!
I va venir tot junt l'últim dia de feina d'aquest curs, en el claustre final. El Joan Costa (com a mínim amb la col.laboració de l'Anton Campos, no sé si hi havia més gent implicada) va preparar un vídeo de comiat de curs dividit en 2 parts. En la primera hi havia un bombardeig d'imatges de tot de coses que havíem fet aquest any a l'escola, dels més grans als més petits. I aquest vídeo ja feia pujar l'autoestima i dibuixava el somriure perquè ens feia adonar que havíem fet moltes coses i ben fetes.
I llavors venia la segona part...
Per a la segona part ja feia dies que el Joan anava empaitant els mestres i treballadors de l'escola i ens anava fent fotos de 2 en 2, fotos "diferents", en diferents llocs de l'escola, en situacions divertides, inusuals... Doncs amb totes aquestes fotos i unes altres de diferents espais del centre va fer un muntatge amb la cançó "Invincible" dels Muse.
La lletra de la cançó diu que "junts som invencibles" (togheter we're invincible) i com a cançó em va agradar molt, però la combinació de la cançó amb aquelles fotos va fer que a tots se'ns posessin els sentiments a flor de pell. I és que portem molts anys (en el meu cas, 22) treballant junts i amb molts ja s'estableixen relacions que van més enllà de la de companys de feina (que hem compartit alegries, tristeses, il.lusions i decepcions) i poc o molt també et surt el sentiment de pertinença a un projecte comú que t'has anat fent teu.
Tot això ho va saber copsar a la perfecció el Joan amb un muntatge deliciós. No us puc posar el vídeo sencer que ens van fer, però he fet unes quantes captures de fotos i si mireu aquestes fotos amb la música de fons, us podreu acostar a les sensacions que vaig tenir.
O sigui que, baixeu fins al vídeo del Youtube del final de la notícia, engegueu la cançó dels Muse i, quan comenci a sonar, comenceu a passar les fotos de l'àlbum de fotos que hi ha aquí sota (pantalla completa, és clar).
I gaudiu del conjunt!
Eladi, gràcies per posar-ho al teu blog. I tant si n'he gaudit! i m'ha fet emocionar.
ResponEliminaMolt bé Eladi per fer-ne partíceps d´aquesta música i fotos tant maques, sobretot gràcies als impulsors d'aquesta magnífica i bonica idea.
ResponEliminaGràcies a tots!!!
Fas com l'Espinàs, tens la paraula justa i una habilitat enorme per fer-nos adonar del valor d'alguns fets que podrien passar fàcilment com una simple anècdota.
ResponEliminaCanela, Anna, Jaume, gràcies pels vostres comentaris. Sobretot la teva comparació amb l'Espinàs, Jaume, m'ha afalagat molt.
ResponEliminaBon estiu!
Eladi
És un molt bon comiat de curs, es nota que us agrada el què feu. Moltes felicitats a tots, un muntatge molt i molt maco!
ResponEliminaGràcies, Roger. Ja veus que el teu nebot està en bones mans... ;-)
ResponEliminaEladi
Moltes gràcies, Eladi.
ResponEliminaQuan vaig veure el muntatge per primera vegada ja em va agradar molt. Però ara, després de la teva "breu verborrea", m'ha tornat a emocionar.
La veritat és que passem molt bons moments tots junts.
Un petonàs!!!!!!!!!
Rosa, gràcies pel comentari i la constatació dels bons moments compartits. Bon estiu!
ResponEliminaEladi