Aquest personatge dels còmics de Ibáñez es caracteritza per la seva capacitat de disfressar-se ràpidament de qualsevol cosa imaginable.
I hi he pensat quan he recordat alguns canvis de look que he tingut al llarg de la meva vida.
L'altre dia l'Anna parlava amb uns amics recents i els explicava que jo abans portava una treneta o que algun estiu m'havia tenyit els cabells. I aquests amics quedaven bocabadats i incrèduls i deien: "L'Eladi?". És veu que la imatge que projecto actualment costa de relacionar amb una persona que canvïi de look i vagi fent proves amb el seu pentinat...
Doncs va haver-hi un temps que em va donar per anar fent proves... un moldejat, un decolorat, una llarga cabellera agitanada, tenyit de color vermell, cresta carcelària, cresta pija i, més enllà d'aquests experiments d'estiu, la treneta que em va acompanyar durant molts anys.
I em van ballar pel cap dues idees que no vaig arribar a dur a la pràctica: rapar-me i deixar-me rastes... Ara potser ja no m'hi veig i només espero que la natura i la genètica em regalin unes elegants canes tipus "Richard Gere"... ;-)
En fi, per als que no em coneixíeu en aquells moments o no vau poder-me veure... aquí teniu aquest regalet.
Prepareu els somriures...
ResponEliminaCom passa el temps!!!! He tingut el privilegi de viure "in situ" força d'aquests diferents looks i la veritat és que m'han fet esbossar un gran somriure al acompanyar-los dels consegüents records i vivències! Que gran que ets Eladi! (I no d'edat, no malinterpretem, je, je... ;-)
Mare de déu quina vergonya he passat al llarg d´aquests anys...sobretot quan anàves de vermell...
ResponEliminaDe moment el tema està tranquil...però no descarto el despertar de la bèstia en qualsevol moment...ufff...
jijiji
Roger i Anna, demà ho comentem amb un soparet! I brindem pels bons records compartits!
ResponEliminaEladi
La mare!!! A mi la que m'ha fet deixar anar un "taco" ha estat la de la melenaaa!!! Telaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
ResponEliminaBom dia de diumenge!
ResponElimina...he llegit la noticia i després de riure amb solitari...he convidat a l´Andréa per riure junts!!
Diu que en alguna foto som molt iguals(...suposo que amb les faccions,mirades...)i que els dos tenim molt accentuada la part Martinez...
...però jo una miqueta més ja que el meu pentinat(o l´absència d´ell!!)em fa ser encara més Martinez!
Bons somriures de diumenge al mati!
Abração.
Txetxu
Mireia!, Txetxu!
ResponEliminaMireia, la de la melena i la del moldejat a mi també em fan esgarrifar una mica...
Txetxu, em sembla que tu també n'hi havia unes quantes que no les devies haver vist mai, oi? Ja està bé que hagueu rigut a la meva salut i està clar qeu compartim molts punts estètics del "motllo Martínez".
Records!
Eladi
per fliparrrrrrrrrrrr!! les ochenteres lestinc més presents i...fan molt mal! jajaja
ResponEliminaperò n'hi ha un munt que no havia ni vist!!!què passa, que ho feies d'amagat per calafell??vermell,ros??perquè hi ha la foto que si no no m'ho crec!
ara, et diré una cosa, si tots fem retrospectiva...socorro!!!!!!!!
Riki,
ResponEliminadoncs sí, eren experiments estivals que tenien la màxima vigència per Calafell. Al setembre ja era tot un poti-poti que no s'aguantava massa i tocava rapar-se de nou i tornar a començar.
Em fa gràcia haver-vos sorpres fins i tot als de casa... je, je, je...
Salut!
Eladi