Més optimisme amb Emili Duró

El 25 de març de 2011 (fa 2 anys) vaig descobrir l'Emili Duró i vaig fer-lo protagonista d'una notícia del picalapica (Optimisme per Emilio Duró).
Aquestes vacances de Setmana Santa vaig sentir per la ràdio una entrevista que li havia fet el Toni Clapés al Versió RAC1, el 4-3-13. Vaig tornar a disfrutar del seu discurs i vaig buscar el podcast per prendre apunts per fer aquesta nova notícia.

L'Emili Duró és una persona que desprèn energia, magnetisme i passió. Sentir-lo parlar abrandadament et pinta un somriure i et dóna forces per seguir lluitant i sortir-te'n dels mals moments: et fa pensar que tot és possible i que depèn de tu.
Aquí us desglosso una mica el seu discurs d'aquesta entrevista.
Espero que us agradi:

1.- Genèticament estem dissenyats per al pessimisme i la incapacitat de gaudir del que assolim.
El ser humà és feliç mentre lluita per alguna cosa. Quan l’assoleix no valora el que ha assolit sinó que busca un altre objectiu (aquest inconformisme ens permet avançar com a espècie).
El ser humà és pessimista per naturalesa i sempre se’n recorda de les experiències dolentes (aquesta memòria li permet evitar i prevenir les coses negatives per la memòria que en guarda).


2.- Històricament aquest bagatge genètic ens ajudava perquè teníem una esperança de vida curta i l’objectiu principal era sobreviure. Però vivint uns 100 anys és primordial lluitar per ser feliç i irradiar felicitat als que ens envoltin.
Per ser feliços hem de fer coses que ens apassionin. Hem de mantenir les il•lusions, cantar, ballar, celebrar les coses, gaudir... Buscar sempre nous al•licients i nous reptes. No tenir por al canvi.
I finalment hem de cuidar la nostra forma física per poder gaudir amb qualitat de vida dels molts anys que presumiblement viurem.
Ningú ens estimarà més ni ens respectarà més del ens estimem i respectem nosaltres mateixos.

3.- La principal causa d’infelicitat és la por: por al fracàs (a que et diguin que “no”) i por al rebuig (a no ser estimat). Enfront d’aquesta por la principal arma que fa que les coses ens surtin bé és el COEFICIENT D'OPTIMISME. Els optimistes rendeixen 65 % - 100% més que els que no ho són. I les característiques que ens fan ser optimistes depenen de l’actitud amb què afrontem la vida (ser treballador, entusiasta, feliç, positiu, voler fer la feina ben feta...).
Ningú no fracassa per falta de coneixements (ara tothom té accés a molts coneixements), el que falla són les actituds. I les emocions. AIXÒ ÉS MOLT IMPORTANT. Hem d’escoltar el cor per sobre de la raó. Per ser feliços hem de cuidar els aspectes emocionals.

4.- I quan una cosa ens surti malament cal buscar les causes que han propiciat aquell efecte i intentar canviar aquestes variables perquè canviï el resultat final, en comptes de donar la culpa a factors externs a nosaltres que no podrem ni controlar ni canviar.
L’optimista és qui davant d’un problema es pregunta què pot fer? (l’afronta en positiu). Qui dóna la culpa als altres és una persona negativa i pessimista (la diferència entre “m’han suspès” o “he suspès”). Davant d’un fet podem afrontar el futur o queixar-nos pel passat. Aquesta és la diferència i depèn de la nostra actitud.
A més a més, normalment atraiem les persones que són com nosaltres. Per tant si tenim una bona actitud, atraurem persones que també tindran una bona actitud.