1 de febr. 2013

Verborrea

A l'escola alguns m'anomenen així: "Míster Verborrea".
Es refereixen a la facilitat que tinc per escriure, per expressar idees sobre el paper amb relativa rapidesa i encert.
Alguns es meravellen d'aquesta capacitat: "Com ho pots fer?...", "Jo seria incapaç...". I la veritat és que no he d'esforçar-m'hi gaire...
Deu ser una mena de do que tinc, una mena de capacitat innata (per bé que hagi pogut entrenar-la i millorar-la), però, sobretot, és una cosa que em fa sentir bé.

Recordo que de jove, quan algú em plantejava aquella tòpica pregunta de "Quines tres coses t'enduries a una illa deserta?", dins de la tríada sempre hi havia "paper i llapis".
M'encanta escriure! 
De fet, a vegades he adaptat una frase que s'utilitza quan no pots aguantar més la "pixera" i dic que jo sempre "m'estic escrivint a sobre".
I això em passa tant si és una cosa per als meus alumnes, com si és una cançó, un poema, un conte, un article per a la revista de Calders, un correu electrònic o una carta al Director per al diari... La qüestió és escriure.

Però té un inconvenient, que crec que va implícit en el concepte de "verborrea". Sovint acabo enrotllant-me com una persiana i em costa sintetitzar el que vull dir en poques paraules. Tendeixo a allargar-me i allargar-me i això, particularment en aquest bloc, entenc que a vegades deu ser descoratjador.
Si veus que hi ha una notícia nova però comences a baixar amb el ratolí i veus que la notícia és llaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarga (exemple), potser no tens el temps o les ganes suficients per posar-t'hi i acaba caient a l'oblit.

Una coseta que hauria de corregir.
I ho deixo aquí.
No m'allargo més...
...de veritat...
...no vull fer-me pesat...
PROU!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR