He hagut de supervisar-ho tot i durant una setmana hi he dedicat 2-3 hores diàries de les que haurien de ser de dormir. Ara ja està a la impremta i només falta fer l'acte de presentació del dia 2 i rebre les opinions de la gent.
És força feina, però una feina que faig molt de gust, molt motivat i il.lusionat, formant un molt bon equip de treball amb la Pilar i el Juli.
Aquest és ara el meu projecte al qual aboco temps, energia, creativitat i il.lusió. I pensant-hi, vaig adonar-me que fa molts anys que sempre estic embolicat en un o altre projecte. I sempre amb unes característiques similars...
Són coses que m'il.lusionen, que em permeten ser creatiu, que solen tenir una repercussió de cara al públic i que porten mooolta feina d'aquella que no és retribuïda, que fins i tot alguna vegada et fan anar malament a la feina o provoquen alguna que altra mala cara per casa perquè desconnecto massa.
També tenen una altra característica comuna: m'hi aboco moltíssim, m'omplen molt i quan hi estic ficat, sembla que hagin de durar tota la vida i em costa imaginar-me la vida sense fer allò. El temps però demostra que res no és etern i que tard o d'hora acaben deixant pas a altres projectes... o sigui que... aprofiteu el picalapica mentre duri...
Vaig tirar de memòria i d'agendes i em va sortir la següent llista:
- 1985-1987: vaig fer d'entrenador de futbol-sala a l'escola Bages. Durant la setmana preparava els entrenaments i els partits. Feia estadístiques. Fins i tot vaig encarregar-me, per iniciativa pròpia, d'una secció setmanal a la cartellera ("Travessa & Sport") on feia una mini-crònica dels partits i resultats de tots els equips de l'escola, les classificacions...Una "currada" artesanal, amb fotos tretes de còmics i revistes esportives per il.lustrar-la... Un molt bon record.
- 1987-1994: vaig fer primer de monitor i després de Responsable de Centre del MIJAC Valldaura. Sempre estava rumiant les activitats que podíem fer a nivell de grup i a nivell de centre, preparava les reunions setmanals, vaig organitzar la correspondència històrica... Vist amb perspectiva penso que vam fer una gestió molt "professional" d'una cosa totalment voluntària. Vaig aprendre-hi molt i vaig desenvolupar-m'hi molt.
- 1997-2001: amb el Josep Vacas vam crear el grup de música Nàufrags. Les meves neurones van estar molt absorbides per aquest projecte: composar cançons, assajos intersetmanals, actuacions en públic, creació i manteniment d'una plana-web... De les coses més gratificants que he fet mai.
- 2001-2005: vaig entrar a formar part de l'equip coordinador de "El món dels llibres", un projecte educatiu telemàtic de Lacenet, a través del qual moderava fòrums amb alumnes d'escoles catalanes i fins i tot alguna vegada espanyoles i sudamericanes. Van ser uns anys apassionants i molt enriquidors al costat de dues excel.lents professionals que van esdevenir amigues: la Sabina i l'Àngels. Aquí vaig aprendre el que era realment el TREBALL EN EQUIP. Vam fer molta i bona feina.
- 2003-2006: per integrar-nos més al poble, amb l'Anna vam entrar a formar part de la Comissió de Festa Major i... i tant que vam aconseguir-ho! Vam conèixer molta gent i història del poble, vam fer moltíssimes reunions, vam proposar idees, vam viure des de dins i a fons les festes majors de 4 anys, dormint poquíssim i acabant rebentats però amb una gran satisfacció per la feina feta.
- 2004-2009: després d'una Junta que va deixar l'entitat en un moment una mica crític, vaig formar un equip molt potent i m'hi vaig posar al capdavant com a President de l'Associació de Veïns de la Guàrdia. Vam entomar el repte amb molta il.lusió, no vam escatimar esforços ni temps i vam reflotar l'entitat. Vam fer créixer el nombre d'associats, vam reivindicar coses davant les administracions, vam instaurar actes socials de relació entre els veïns i amb el poble. Vam fer una bona feina i vaig conèixer un munt de gent interessant!
- des del 2009: per canalitzar les meves ganes d'escriure, després d'un curset de creació de blocs vaig obrir aquest bloc: el picalapica. I d'això ja fa 3 anys i publico unes 8-10 notícies mensuals en què parlo de tot i de res. Jo m'ho passo molt bé escrivint-les i em consta que hi ha gent que s'ho passa bé llegint-les. Què més vols?
- I ara fa uns sis mesos que m'he posat al capdavant de la nova revista de Calders. El "número zero" va sortir al juliol amb 16 planes i ara traurem el "número 1" amb 40...!!! I amb la il.lusió que aquest projecte es consolidi, es guanyi el favor del veïnat i puguem fer molts i molts números.
Per sort miro enrere i veig que la majoria de coses en que he participat han sortit bé o sigui que... espero que aquesta també.
I ja ho sabeu... si el dia 2 de desembre voleu ser testimonis del llançament del meu actual projecte... al Centre Cívic de Calders a les 12'30.
a mi m'enganxes a masnou però t'envio el meu suport!!
ResponEliminaacabvo de llegit l'escrit i estic esgotada només de pensar en tota la feinada que han suposat totes aquestes activitats!! tu parles de feina ben feta i així és sinó...com pot ser que després de 25 anys els meus companys de classe encara em parlin de tu??? i això per fer referència, només, a la primera activitat que cites, entrenador de futbol-sala del 1985-1987, que si segueixo amb el mijac o les demés...de segur que ens trobariem igual.
només puc que felicitar-te, per les ganes, per la implicació i per no haver deixat indiferent a tanta gent. ànims amb els nous projectes, ja veus que no és temps perdut.
Moltes gràcies, germaneta...
ResponEliminaEm va sorprendre i em va fer molta il.lusió quan em vas explicar el record que tenien de mi els teus coetanis pel tema del futbol escolar... D'això ja fa molts anys i em sorprèn que mantinguessin un tan bon record d'aquella etapa...
Seguirem intentant escampar llavors per poder recollir satisfaccions d'aquest tipus anys a venir...
Una abraçada!
Eladi
Hola eladi,
ResponEliminaFuistes muy importante para nosotros en el mijac, tu gestion fue ejemplar y nivel personal supistes escuchar para que nosotros como adolescentes diesemos el siguiente paso a la madurez, siempre que me calzo las trekings me acuerdo de las travessas, un fuerte abrazo
Naike
Moltíssimes gràcies, Naike, és molt estimulant, passats els anys, saber qeu vaig tenir aquest paper en la vostra formació i que encara em recordes amb estima.
ResponEliminaA reveure.
Eladi