Ja han passat les eleccions autonòmiques del 25N i els resultats, en el seu conjunt, per a mi han estat sorprenents i decebedors. I el pitjor de tot és que ara dibuixen un interrogant en el futur immediat del país.
Els partits explícitament independentistes perden pistonada i sumen només 74 escons (CIU + ERC + CUP) respecte dels 76 anteriors (CIU + ERC + SI) bàsicament per la davallada de CIU (de 62 a 50, lluny de la majoria absoluta que demanaven) i SI (que veuen desaparèixer els 4 escons que tenien fins ara). Aquesta davallada no ha pogut ser equilibrada malgrat els excel.lents resultats de la CUP (que entra per primer cop al Parlament amb 3 escons) i ERC (que dobla els seus resultats de 10 a 21 i escala fins al segon lloc absolut de les forces representades a l'hemicicle).
I d'altra banda, les forces clarament contràries a l'independentisme creixen clarament. El PP passa de 18 a 19 i C's multiplica els 3 escons que tenia i arriba als 9 que li donen grup propi. En total la representació d'aquestes forces passa de 21 a 28.
Els 2 partits que no s'han definit tan clarament sobre aquesta bipolaritat nacional han tingut sort diversa. El PSC ha continuat davallant però amb els 20 escons finals s'allunya d'uns resultats encara més catastròfics pronosticats per algunes enquestes (malgrat perdre 8 escons dels 28 que tenia). ICV augmenta escons i passa de 10 a 13.
I el pitjor de tot és que aquests resultats dibuixen un gran interrogant sobre com es podrà formar govern i quines seran les passes que continuïn el camí engegat tan eufòricament des d'aquell clam del 11S. Fa la sensació que no sortim d'aquestes eleccions amb la mateixa força moral i trempera amb la qual vam entrar-hi. I a l'hora d'escenificar davant Espanya i la resta del món la nostra posició potser haurem perdut bufera...
Caldrà assimilar el nou escenari i veure com hi reaccionen uns i altres. Fa por i tristesa pensar en un nou escenari de confrontacions partidistes, tan allunyades de l'esperit unitari que va aconseguir l'ANC. Potser això és el pitjor i ara cal veure com gestionen Mas i Junqueras aquest "dia després".
A nivell personal, jo era dels que no volia una majoria absoluta de CIU per por que no mantinguessin el to si no havien d'escoltar els altres per prendre decisions. En aquest sentit estic molt content de l'increment d'ERC i la CUP, però em sap greu que els de SI no puguin continuar al Parlament perquè tinc la sensació que havien fet una bona feina i tenien les coses molt clares.
I no vull acabar sense aplaudir l'increment de participació: gairebé un 70 % que dóna validesa als resultats i demostra que l'apassionant situació política de les últimes setmanes ha aconseguit mobilitzar una part important de la població. I això sempre és bo.
Aquesta és la imperfecta anàlisi d'urgència. Demà caldrà comprar el diari, escoltar les tertúlies i anar-se fent una composició de lloc.
comparteixo amb tu la meva decepció, estava tant convençuda que el que jo volia era també un sentiment generalitzat...m'alegro de la pujada d'erc però el retrocés de ciu no ha ajudat massa, tenint en compte que el seu líder és l'actual president.
ResponEliminaperò haurem de quedar-nos amb la part positiva, que ciu vol tirar endavant el referendum i que erc, encara que sembla que no vol governar, li farà costat. esperem que sigui així...
Raquel,
ResponEliminadesprés de l'aterratge a la realitat política del país, ara caldrà veure com gestionen la situació els nostres polítics i quina reacció ens provoquen al poble...
De moment tensa espera, mentre esperem una nova situació que ens faci trempar col.lectivament.
Eladi