Poemes des de la platja

Ja sóc a Calafell.
Des del primer dia he baixat a la platja amb algun llibre per llegir, però també amb paper i boli... per si les mosques...
El primer dia vaig començar amb un llibre de poesia del calderí Josep Fàbrega titulat "D'aquí estant (no) es veu el mar" amb preciosos poemes descriptius del mar, la platja i totes les sensacions que pot despertar la seva contemplació...
Molt adequat.

I després de la lectura em van començar a venir aquelles pessigolles... potser els que us agrada escriure sabeu de què estic parlant, són aquelles ganes d'escriure incipients, com els segons previs a que arrenqui la bromera d'un got on has tirat sals de fruites, una mena de pessigolleig que et diu "Ara! Ara és el moment! Busca paper i llapis i deixa't portar que les circumstàncies són favorables i alguna cosa en sortirà".
D'altres en diuen "inspiració", però no és ben bé que les paraules vagin arribant en fila índia, sinó que és més com una sensació que t'hi has de posar i deixar-te anar.
I per sort tenia paper i boli i un entorn fantàstic per inspirar-me i el ressò fresc dels magnífics versos del Josep o sigui que, si us agrada el que en va sortir, repartiu els mèrits entre tots aquests condicionants.
I tan de bo en vagin arribant més...

SOMNIS MARINS
El mar s'ha fet bressol i les onades
es van acompassant i s'endolceixen.
Els va venint la son de mica en mica
i finalment s'adormen, en silenci.

En queda una mar plana, meravella
que contemplo com un mirall salvatge.

De tant en tant -no podem dir-ne ona-
una làmina d'aigua puja i baixa.

Què deu estar somiant aquesta onada?

NOTARI
Assegut, ran de mar, primera línia,
obro bé els ulls i estenc una mirada
que sigui talment una teranyina
on els detalls s'hi enganxin i s'hi quedin.
 

M'amaro de paisatge, de mirades,
de converses, de crits i de rialles,
d'olors i de carícies, de portades
de llibres que descansen a les panxes.
 

Com un notari ben innecessari
aixeco acta de tot i, a sota, signo.