Amor d'estiu

Qui no ha tingut un amor d’estiu?
Jo fa anys que en mantinc un i si ara en parlo així d’obertament podeu suposar que és perquè l’Anna n’està assabentada i l’accepta.... o potser seria més exacte dir que el suporta o el consent... Ara no sabria dir quina és la paraula més adequada però és un fet que porta repetint-se uns quants estius i no crec pas que me n’hagi d’avergonyir.
El cas és que cada juny, així que començo a tenir enllestida la feina de final de curs, ja començo a enyorar la presència de la meva altra estimada. I inevitablement el cap ja comença a pensar-hi i a enyorar el moment del nou retrobament estacional.
Sovint costa trobar l’ocasió més propícia per al primer contacte. No és tan senzill com fer una trucada i tampoc no és qüestió de quedar un moment i veure’ns de qualsevol manera, en una esgarrapada furtiva. Quan s’han esperat tants mesos, ja no ve d’un dia o d’una setmana.
I tot i així, tot i intentar esperar les circumstàncies ideals per a la retrobada, a vegades el primer dia estem com una mica desentrenats, maldestres, insegurs i només podem recordar els bons moments de l’estiu anterior, però encara sembla llunyana aquella màgia. De mica en mica, però, les ocasions de coincidir es van sovintejant i cada cop ens sentim més còmodes i podem deixar anar els nostres sentiments. I així, sense forçar les coses, arriba el moment en que ja recuperem les bones vibracions del passat.
Sovint són trobades de matinada i a vegades arriba un moment en que sembla que estiguem en un estat de flux: tot surt fluid i espontani i som conscients d’estar creant un moment de bellesa efímera. Per això, a vegades, un cop acomiadats, abans de ficar-me al llit m’agrada agafar paper i boli i apuntar aquelles sensacions per evitar que s’esvaeixin amb la llum del dia i poder recordar-les en el futur.
Què?
Encara no sabeu de qui estic parlant?
:
:
:
:
:
:
(deixo un espai per si voleu provar d’endevinar-la)
:
:
:
:

De la guitarra.
Tant com m’agrada tocar aquest instrument i composar-hi petites melodies (que em relaxen i exerciten la meva illetrada passió per la música i fins i tot a vegades acaben esdevenint cançons) i em passo la major part de l’any sense temps material per dedicar-m’hi. Però quan arriba l’estiu, m’agrada, de matinada, començar a provar diferents acords i anar-los enllaçant, anar descobrint alguns encadenaments que sonen bé i, amb sort, acabar fent alguna cançó.
I encara que semblava que aquest estiu la màgia no arribaria, la història s’ha acabat repetint i em trobo, just abans d’anar a dormir, apuntant en algun paperot la posició dels dits que he anat repetint (perquè a vegades no són ni acords que jo conegui) i que han produït aquella melodia que tant m’ha agradat i que l’endemà intentaré anar allargant per veure si pot desencadenar en alguna nova cançó.
I he de dir-vos que són moments de plaer intel.lectual i sensitiu, del gaudi de la creació artística. I no em prengueu per un pedant que sóc ben conscient que el que faig no té cap transcendència. Però quan sento que enllaçant diferents sons, per atzar i constància, surt una melodia que m’agrada no puc parar de repetir-la i repetir-la, analitzant les sensacions que em produeix i buscant com allargar-la sense que perdi la màgia d’aquell fragment que ha sortit bé. I sovint no aconsegueixo anar més enllà, però aquest procés de deriva creativa és molt i molt agradable.
La guitarra... el meu amor d’estiu.