Mestres

Ahir va començar la sèrie "Mestres" a TV3.
Va estar força bé, l'aniré seguint i potser serà la font d'algun article més. Avui, per començar, vull parlar de dues coses que em van cridar l'atenció del que ahir explicaven tots els sectors implicats (mestres, alumnes, mestres jubilats, pares d'alumnes...) i amb les quals em vaig sentir identificat.

1.- T'ha d'agradar
De fet aquest era el tema d'aquest capítol ("Ser mestre, com i per què") i em va semblar molt revelador quan un alumne va dir que ells veuen de seguida quan a un mestre li agrada la seva feina o només hi va per cobrar.
Jo sóc mestre per vocació. I això que no me'n vaig adonar fins tard... Estava fent BUP i COU i no sabia pas a què em volia dedicar en el futur. Un dia deia "Biblioteconomia i documentació", un altre dia deia que em posaria a treballar perquè no volia estudiar més...
I entre una cosa i una altra vaig començar a fer classes particulars per guanyar algun caleró... i vaig començar a fer de monitor al MIJAC Valldaura... i vaig adonar-me que estar amb la canalla m'omplia, em feia feliç, em feia sentir realitzat.
I, modèstia a part, vaig veure que la canalla se sentia a gust amb mi, i em feien força cas o em respectaven... I sentia que podia ajudar-los a créixer, donar-los un bon exemple, educar-los, ensenyar-los a ser bones persones... Que era capaç de buscar la manera de poder arribar a que entenguessin el que volia explicar-los i que, si d'una manera no ho aconseguia, m'agradava buscar-ne una altra que pogués ser efectiva...
I llavors ho vaig tenir claríssim: volia ser mestre. I encara no se me n'han passat les ganes. M'encanta la meva feina.
I tot i que estic d'acord que per ser un bon mestre no n'hi ha prou a dir "m'agraden molt els nens", també penso que si no t'agraden els nens i la sensació d'estar ajudant a educar-los, és impossible ser un bon mestre.

2.- Estimar els nens
Entre les moltes virtuts que van sortir en el programa com a necessàries per ser un bon mestre (paciència, tenacitat, dots de comunicació, dinamisme, capacitat de divertir, d'empatia, valors...) penso que la principal és aquesta: estimar la canalla.
Sota aquesta premisa, es poden anar desenvolupant tot un seguit d'actituds positives envers els infants, però sempre seran des del respecte i l'interès envers aquella persona a la que volem ajudar a desenvolupar al màxim les seves capacitats i valors. I això inclou un component sentimental que fa que donem valor al que fem, més enllà del valor que puguin donar-hi els altres.
I els nens se n'adonen quan un mestre s'implica i s'interessa realment per ells i la seva educació, de la mateixa manera que se n'adonen si un mestre només ve a fer la seva explicació i torna a marxar mantenint-se impermeable als sentiments i necessitats dels alumnes. Els bons mestres travessen (m'agradaria creure que puc dir "travessem") aquesta barrera i s'impliquen, s'arremanguen, s'interessen, somriuen, fan riure, renyen, fan plorar, escolten, reflexionen i fan reflexionar i donen molta més importància a tota la part humanista de l'educació que purament a les assignatures (sense deixar-les mai de banda, és clar). I això només pot fer-se des d'una certa implicació emocional que equival a dir que estimem les criatures a les quals atenem.

I per acabar dues imatges meravelloses de la meva feina (una d'elles també la va explicar un dels mestres que va sortir ahir a la sèrie):

• Quan gràcies a les teves explicacions aconsegueixes que un infant entengui una cosa que no entenia. Aquell instant en que t'adones que per fi ho ha entès, aquella mirada d'alegria i agradable sorpresa, aquells ulls brillants, aquell somriure de satisfacció que confirma que sí, que per fi ho ha entès. I tu saps que ets part important d'aquell petit èxit i te n'alegres amb ell.
• Aquell silenci "còmplice" del que vaig parlar ja fa molt temps en una anterior notícia sobre els "Tipus de silenci", quan aconsegueixes captar tota l'atenció d'un grup d'alumnes i tens la certesa absoluta que tots t'estan escoltant amb atenció i podries fer amb ells el que vulguessis.

En fi, seguirem a l'aguait d'aquesta nova sèrie de TV3, els dimarts a dos quarts d'onze, després de l'APM i ja n'anirem parlant.