Un poema nou

L'altre dia, tornant del concert de la Maria Coma, em van venir ganes d'escriure, inspirat per les lletres oníriques i suggerents de les seves cançons. Vaig fer un poema sense suc ni bruc, però rellegint-lo, vaig adonar-me que uns versos m'agradaven molt i tenien molta força:

"... I somnis que han perdut les seves ales
però, si ningú els ho diu, poden volar..."

Quinze dies més tard vaig decidir recuperar-los per fer un nou poema i aquest si que m'agrada.
I a vosaltres?

Els somnis que han perdut les seves ales,
si ningú no els ho diu, poden volar
i dur-nos més enllà dels tristos límits
que ens imposa la crua realitat.

Si a mi ningú no em diu que no sé escriure
podré escriure un poema deliciós.
Si es callen que el que canto no els agrada
faré cançons precioses i orgullós.

¿I cal fer d’ignorància una bandera
per ser feliç vivint en un engany?
No cal, però si que cal llençar mirades
que arribin sense trava a l’horitzó.

Posar ben alts tots els llistons dels somnis
i fer-se amb l’esperança i la il.lusió
una escala ben alta i, amb confiança,
pujar. Sempre pujar. Graó a graó.
(8-12-2010)