10 de des. 2010

Coses de nens

PRIMERA COSA
Estem a la biblioteca d'Artés. Avui la Clara Gavaldà explicarà "contes amb gust de torrons", és a dir, de temàtica nadalenca. Hi deu haver ben bé una cinquantena de nens i nenes asseguts. I la Clara ben aviat se'ls fica a la butxaca i els té ben embadalits, escoltant i totalment pendents de l'evolució del conte. Els ha dit que n'explicaria tres i el primer, sobre un nen que no es volia separar del tió, ha tingut molt èxit. Ara està explicant el segon sobre un nen que la nit de Reis té molt pipi però no gosa aixecar-se per no trobar-se els Reis...
De cop i volta apareix una mare que busca la seva filla entre l'auditori. La troba i amb gestos li demana que abandoni l'audició dels contes i vagi amb ella. La nena, també amb gestos, protesta i es nega a marxar. Deixa de mirar la mare i es torna a concentrar en el conte.
No tinc més dades, però m'imagino que la mare havia de fer algun encàrrec i no sabia on deixar la nena i ha pensat que la duria als contes i tots contents. I la nena s'ha conformat ràpidament i s'ho està passant la mar de bé, però ara no vol quedar-se a mitges. Deu pensar "Oi que m'has aparcat aquí? Doncs ara deixa-m'hi quedar fins al final". I la mare deu pensar "Va, vinga, vine cap aquí que ara hem d'anar a tal lloc i farem tard. Ja te n'explicaré un a casa de conte... o ja te'n compraré un...".
Però, mama, no és el mateix. Aquí la teva filla està envoltada de molts altres nens, participant de la litúrgia d'escoltar un conte per part d'una persona que ho fa molt bé, està dins de la història, dins de l'atmosfera màgica d'una sessió de conta-contes. I sap que li queda el final d'aquest conte i després encara un altre...
Però la mare realment té molta pressa i després de permetre que acabi d'escoltar el segon conte, redobla els gestos que reclamen la presència de la seva filla i acaba aconseguint-ho. I la nena s'aixeca i marxa visiblement contrariada i amb un sentiment d'injustícia.
I jo sento que li dono tota la raó a la nena.
Em sento nen.


SEGONA COSA
A vegades el Roc i l'Ona per sopar tenen puré de verdures. El Roc quan hi ha puré hi vol trossets de pa torrat per acompanyar. Se'ls aboca al plat de puré i a cada cullerada hi acompanya alguna torradeta. Molts cops quan hi ha puré de primer, hi ha hamburguesa de segon i l'hamburguesa li posem al plat tallada a trossets.
Un dia que el Roc estava distret i jo el peixia, vaig posar-li un tros d'hamburguesa dins la cullerada de puré, com si fos una torradeta. Ell va obrir la boca confiat i quan va trobar l'hamburguesa va fer cara de sorprès fins que va adonar-se del que havia passat i llavors va somriure divertit.
Des de llavors quan hi ha aquest menú per sopar, sovint em demana que li repeteixi la broma i jo intento fer-li quan no se l'espera. A vegades el torno a sorprendre, tot i que sovint ell ja està pendent i s'adona de quan li faig el canvi.

Ahir per sopar hi havia puré. El Roc se l'anava menjant tranquil.lament i de cop l'Anna va aparèixer de la cuina amb el segon plat del Roc: hamburguesa tallada a trossets.
El Roc va mirar el plat i va girar-se cap a mi rient obertament. Jo havia vist el plat i havia pensat el mateix. Va ser un instant. Una tonteria. Però de cop ens vam sorprendre tots dos rient i mirant-nos, segurs d'estar pensant el mateix que l'altre. Qualsevol altra persona pensaria que ens havíem tornat ximples perquè ningú no havia dit res, ni havia passat res.
Coses de nens!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR