Acabo d'arribar del concert!Per fi he anat a un concert de ELS AMICS DE LES ARTS!!
I m'ho he passat molt bé i per una vegada puc fer-li "pam i pipa" a Murphie.
I mira que he començat el dia amb molt mal de cap i fins i tot he vomitat abans de sortir de casa. He passat mig matí una mica destrempat, però a mida que ha anat avançant el dia m'he anat trobant millor. I finalment hem deixat els nens a casa dels sogres i hem anat a sopar amb l'Anna al Kursaal (que per cert hem sopat molt bé) i a dos quarts de dotze ja érem al Sielu, rodejats de jovenalla i esperant que comencés el concert.
I no s'han fet esperar gaire i han fet un concert a l'alçada de les expectatives. Tenen un repertori molt potent, són bons músics i molt bon comunicadors. Celebraven el concert número 100 i es nota que tenen un directe molt rodat. Fan unes introduccions divertides i que semblen improvisades tot i que deuen estar més que assajades. Sonen frescos, sembla que es diverteixin i fan divertir el seu públic. Un públic que tenen entregat des de la primera cançó, que se sap totes les seves cançons i les canta amb entusiasme des del principi fins al final.
Jo mateix he cantat la gran majoria de les cançons, he somrigut durant tota l'estona feliç d'estar vivint aquest moment que he esperat tant de temps i que se m'havia escapat tres vegades. I al final del concert m'he anat a comprar una samarreta per immortalitzar el moment.
Ara ja puc dir que he estat a un concert de "Els Amics de les Arts". I espero que no sigui l'últim.
I, si heu arribat, fins aquí una pinzellada del que us heu perdut...
Apa Eladi al final u as consegit i em companyia, estic molt contenta de que pugueu aprofita aquets bons moments, i que u passeu molt bé.
ResponEliminaEi Eladi! gràcies pel comentari i pel post! que guai! espero poder-nos-hi trobar algun dia...
ResponEliminaMolts records i una abraçada!
Mª Dolors, jo també estic content que estiguis contenta que estigui content... ufff!! em sembla que m'he marejat... ;-)
ResponEliminaPol, tot un honor que t'hagis passat pel meu humil bloc. Si torno a anar a un concert de Els Amics (o teu, que he vist que també vas estar al Voilà de Manresa) potser deixo enrere la vergonya i em dono a conèixer...