De còmics

Quan els divendres fan sessions de contacontes a la biblioteca d'Artés hi portem el Roc i l'Ona. Després d'escoltar els contes, es queden una estona a pintar dibuixos que els donen i finalment remenen entre els contes i se n'acaben emportant alguns en préstec.
Les últimes setmanes jo també m'he endut els meus "contes", m'he endut còmics. I en fer-ho em vaig posar a pensar en la meva relació amb el món del còmic...

Crec que vaig començar amb els "Mortadelo y Filemón" de l'Ibáñez que trobava als àlbums de Bruguera i l' "Ot, el bruixot" del Picanyol que llegia al Cavall Fort. I durant molts anys això devia ser tot, juntament amb les novel.les gràfiques "de l'Oeste" que trobava quan anava al barber i potser algun contacte esporàdic amb les tires de l'Snoopy o la Mafalda (tot i que devia quedar-me en una lectura superficial) i les aventures de Tintín i Asterix... Que ben mirat, no està pas gens malament, no?

Penso que el punt d'inflexió va ser quan vaig anar a la mili. Vaig passar un any a Zaragoza i, a les tardes, mentre els meus companys anaven a emborratxar-se, jo me n'anava a un bar tranquil a escriure (cartes, poemes, un assaig de novel.la...) i passava llargues estones a una botiga de còmics que hi havia al mateix carrer. La botiga es deia TAJ MAHAL i estava al carrer Juan Pablo Bonet, 20...
Allà vaig conèixer revistes com "El Jueves", "Cairo" o "Cimoc" i amb elles alguns dels meus dibuixants de referència. Tampoc no és que em consideri un expert ni molt menys , però tinc la sensació que hi ha molta gent que no és gaire aficionada al còmic i avui vull fer una mica de divulgació dels meus 4 autors preferits: Moebius, Miguelanxo Prado, Quino i Manel Fontdevila.

MOEBIUS, dibuixant francès a cavall entre la ciència-ficció i els dilemes existencials i filosòfics. Els seus dibuixos són plens de color i de detalls. De tant en tant ens sorprèn amb grans vinyetes on dibuixa paisatges pletòrics on evadir-se. A la participació del nostre casament hi havia un gran dibuix de "Los mundos de Edena" i al menjador de casa durant molts anys hi va haver un quadre de "Venecia celeste".

MIGUELANXO PRADO, dibuixant gallec que combina unes històries plenes de melanconia i sensibilitat, amb d'altres farcides d'ironia i sentit de l'humor. Els seus dibuixos traspuen delicadesa, sensibilitat i preciosisme i no em cansaria mai de mirar-los. Vaig descobrir-lo amb les històries de "Quotidiania delirante" i el detectiu "Manuel Montano" on vaig trobar la famosa frase que va fer fortuna a una cançó dels Nàufrags: "... que lluny que queden aquells temps i que lluny que se'm va anar a espatllar la moto..."

QUINO, dibuixant argentí famós per ser el creador de la tira de la Mafalda. Amb un dibuix de línia clara, per a mi la seva excel.lència està en els guions i la crítica sociopolítica que es pot trobar als seus dibuixos, una crítica que, vestida d'elegància i fins i tot poesia visual, pot arribar a ser demolidora. Molt enginyós i molt irònic.

MANEL FONTDEVILA, dibuixant manresà que no té res a envejar als altres. Fa temps que forma part de la trepa de "El Jueves" on ha anat creant diferents personatges (menció especial mereix "La parejita"), però a mi el Manel em va seduir amb la seva capacitat de síntesi, enginy, ironia, coneixement de l'actualitat i capacitat de crítica que ens va regalar durant un munt d'anys fent l'acudit diari del Regió7. Tot i que també em sembla un dibuixant excel.lent i és capaç de fer dibuixos plens de detalls com els cartells del "Campi qui jugui", trobo que és una ment privilegiada a l'hora de realitzar el guió de les seves historietes on és capaç de ser audaç, clarivident, original i brillant en moltes de les seves planes.