El final d'ETA?

Ahir diumenge 5 de setembre a la tarda vaig assabentar-me, a mitja tarda, d'una notícia que s'havia conegut a les 12 h. i que estava monopolitzant els informatius (tot i que jo havia estat desconnectat i no vaig conèixer-ho fins aquella hora): la banda terrorista ETA havia fet públic un comunicat en el qual diu:
"...ETA hace saber que ya hace algunos meses tomó la decisión de no llevar a cabo acciones armadas ofensivas..."
"...ETA se reafirma en el compromiso con una solución democrática, en el compromiso con una solución democrática para que, a través del diálogo y la negociación, los ciudadanos vascos podamos decidir nuestro futuro de forma libre y democrática. Si el Gobierno de España tiene voluntad, ETA está dispuesta, hoy igual que ayer, para acordar los mínimos democráticos necesarios para emprender el proceso democrático..."

El comunicat diu més coses (i no totes són tan esperançadores), però en saber la notícia em va venir com una alenada d'esperança perquè aquesta és una notícia que tots esperem des de fa molt temps i que sembla que mai no hagi d'arribar (com la pau entre israelians i palestins i altres conflictes endèmics). I aquesta alenada d'esperança i il.lusió no es veu pas reafirmada ni per les forces polítiques ni per la majoria de tertulians i periodistes.
L'opinió majoritària dels dies següents a la notícia és "no n'hi ha prou... no ens en refiem... no ens deixarem enganyar una altra vegada... fins que no hagin entregat les armes i hagin anunciat que renuncien a l'ús de la violència no començarem a parlar amb ells...".
I llavors retornen les sensacions estranyes que vaig tenir durant la darrera treva d'ETA (el 2006), quan després d'una aturada dels atemptats no es veia que hi hagués cap moviment definitiu per cap de les dues bandes per posar el punt i final a aquesta barbaritat que fa ja 50 anys que dura. I finalment els terroristes van decidir que ja n'hi havia prou de treva (9 mesos) i van tornar a assassinar.

I és que malgrat que segurament hi haurà gent més formada i informada que jo que podrà exposar les justificacions polítiques i històriques de la formació d'ETA, jo mai no podré entendre ni donar suport a aquesta brutal manera de defensar unes idees, a través d'assassinats indiscriminats que em posen a mi mateix i a la meva família en un immens bombo on hi és tothom i on de tant en tant hi ha algú a qui li "toca". I el "premi" és la més absurda i gratuïta de les morts.
Tinc a la memòria diversos atemptats terroristes d'ETA i les sensacions posteriors. Les reaccions de familiars, de polítics i de la ciutadania en general. Sobretot el d'Hipercor (1987, Barcelona, 21 morts), l'assassinat de Miguel Ángel Blanco a Ermua després d'un dramàtic segrest de 2 dies (1997) i el d'Ernest Lluch (2000). I tant o més impactants que els propis assassinats, la participació en les concentracions silencioses de rebuig als terroristes i de suport a les víctimes, manifestacions multitudinàries de solidaritat tenyides de ràbia, d'emoció i de pertinença a una idea compartida per tothom: PROU DE TERRORISME!! PROU D'ETA!!

I quan vaig conèixer el comunicat, de cop vaig pensar que potser tindria la sort de viure el dia que els Telenotícies obrin amb la notícia de la fi del terrorisme d'ETA, de la deposició de les armes i la renúncia a la violència. I tinc tantes ganes que això passi que em fa por que un cop més aquesta no sigui la bona i al final uns i altres no siguin capaços de posar fil a l'agulla i fer els passos adequats per aconseguir-ho.

Tant de bo (il.lús de mi!) ningú pensi ara en rendiments polítics, en estratègies electorals, en desgastar el govern ni en res de tot això i tothom s'assegui a remar en la mateixa direcció.
Algú creu que serà possible?
"I have a dream..."