Descompressió

Els submarinistes que baixen a una determinada profunditat, sotmeten el seu cos a una pressió molt més alta de la que hi ha a la superfície. Llavors, quan volen acabar la immersió, no poden pujar de cop, sinó que han d'anar fent aturades per anar habituant el cos a la pressió que trobaran fora. Si pugessin de cop i volta, el canvi brusc de pressió els podria provocar danys irreparables a nivell circulatori, respiratori, cerebral... crec que fins i tot s'hi podrien quedar.
Això és la descompressió.

Jo quan estic a la feina (sobretot els dilluns, que ens quedem a l'escola fins a les 7 de la tarda fent reunions) tinc el costum, quan falta poc per plegar, de mirar el rellotge i dir en veu alta:
" D E S C O M P R E S S I Ó ".
I llavors deixo de fer el que estigui fent i passo aquells darrers minuts sense fer res, recollint, respirant més a poc a poc... descomprimint-me.
El meu cervell és com un submarinista sotmès a massa concentració o estrés durant les hores anteriors i crec que sortir de la feina i passar al món exterior de cop i volta, em podria perjudicar. Per això agraeixo i necessito aquells minuts en que vaig abandonant mica a mica la "tensió" de la feina i porto el meu metabolisme cap al ritme que portarà les següents hores.

Avui divendres, després de tota la setmana d'anar de bòlit m'he trobat a la biblioteca d'Artes assegut sense fer res, mentre el Roc i l'Ona s'entretenien mirant contes i pintant dibuixos després d'haver escoltat "L'hora del conte". I m'he trobat cansat, esgotat, fatigat... I no sé si estava fent la descompressió de la setmana o bé si em trobava malament per no haver-la fet prou bé.

De seguida m'he refet i he posat el metabolisme en posició "cap de setmana": demà ens llevarem més tard i anirem a un altre ritme.
I llavors he pensat que això de la descompressió podia ser una bona cosa per explicar al bloc.
I aquí ho teniu.