Josep Vacas i Nàufrags

En l'última entrada d'aquest bloc parlava de les motivacions que em duien a fer el concert i, un cop penjada la notícia, em vaig sentir malament per no haver fet cap esment ni del Josep Vacas ni de Nàufrags.
Ara vaig a esmenar-ho i començaré pels fets objectius.

• Tardor de 1994: Eladi i Josep ens coneixem a l'escola de música Esclat per fer un curs de guitarra folk amb l'Agustí de las Heras.
• Tardor de 1995: veient que ens han canviat el mestre, ens posem d'acord amb l'Agustí i comencem a fer classes particulars nosaltres dos amb ell a casa seva.
• Primavera de 1997: L'Agustí dóna per acabades les classes i quedem nosaltres dos sols per assajar. comencem amb versions, però mica a mica van sorgint els temes propis.
• Juliol 1997: ens posem un nom com a grup: NÀUFRAGS.
• 5 d'octubre de 1997: fem la primera actuació pública com a Nàufrags a la Fira de St. Miquel de Santpedor.
• Setembre de 1998: Ens concedeixen el premi a la millor lletra del II Concurs pop-rock de l'Ajuntament de Manresa.
• 9 de juny del 2000: fem la nostra última actuació pública a les V Nits Musicals al Barri Vic-Remei. En total en vam fer 25.
• 26 de març de 2001: el Josep mor en un accident de cotxe. S'acaba Nàufrags.
  

Però més enllà de les dades, el Josep va ser un molt bon amic que em va ensenyar moltes coses, que em va ajudar a treure de mi tot el que avui en dia puc presumir de saber fer pel que fa a cantar i a tocar la guitarra (perquè jo solet no hagués sortit mai del sofà de casa). I més enllà de la part musical, em va ensenyar a enfocar la vida des de l'optimisme, l'alegria de viure, l'humor, la il.lusió, les ganes de fer bé les coses i la llibertat.
Vam tenir molta complicitat. Vam ser uns grocs que ens vam convertir en amics. Sempre estàvem bé junts. Sempre teníem coses de què parlar. Vam riure molt. Vam aprendre molt. Vam compartir molt. Ens vam tenir tota la confiança. Ens vam dir que ens estimàvem. I quan al seu garatge (on assajàvem) estàvem plegant les coses, més d'un dia ens dèiem "I lo bé que ens ho passem?..." i això és tot el que preteníem i tot el que ens vam endur.. i no és pas poc.
Això i els petons de colors que ell em va ensenyar...

Al costat del Josep i formant part de Nàufrags vaig descobrir el plaer de fer cançons i el plaer de cantar-les, aquells moments de pell de gallina quan perceps (i no pas per l'oïda) que estàs creant un moment de bellesa i no pots parar de somriure de satisfacció i felicitat. I el plaer de cantar davant d'altres persones, de compartir alguna cosa que per a tu és valuosa, arriscar-te a ensenyar-la i després gaudir del reconeixement dels que t'ho saben apreciar.

I per això també vull tornar a fer un concert. Perquè al costat del Josep i formant part de Nàufrags vaig viure i gaudir d'unes sensacions meravelloses i no vull deixar passar l'oportunitat d'intentar-ho repetir.

Moltes gràcies per tot, Josep, i com deia en el meu poema de comiat: fins a sempre!